Les primeres associacions de víctimes qüestionen a les Corts la "falta" d'avisos i el "retard" en la resposta a la dana

Quasi un any i quatre mesos després de la dana del 29 d'octubre del 2024, 482 dies, les víctimes intervenen en la comissió de les Corts que investiga la tragèdia, que va saldar-se amb 230 morts i destrosses milionàries en una setantena de municipis a la província de València. Representants de les associacions d'afectats inscrites en el registre oficial, entre elles les tres majoritàries, acudixen citades a l'organisme parlamentari —controlat pel PP i Vox— per a donar el testimoni de l'ocorregut.

El cicle de compareixences l'ha obert a les 10:30 Concepción Cuevas en representació de l'Associació Liberum, amb seu a Astúries, constituïda inicialment com un ens negacionista de la covid-19 i actualment personada com a acusació popular en la causa de la dana. Tal com ha reconegut, no són "una associació de víctimes, sinó a favor dels drets humans", ni representen familiars de víctimes mortals, però sí gent que "ha perdut negocis, o vivendes...", perquè "tots són víctimes en realitat, tenen la necessitat d'explicar-se i intentar que se'ls entenga", ha defés.

En els quinze minuts d'exposició, prou controvertida, Cuevas ha donat ales a les teories conspiranoiques que qüestionen la quantitat de víctimes reconeguda oficialment per les autoritats (230) i ha insistit que la xifra de víctimes reals "no es correspon amb les identificades", tot i que no ha aportat proves documentals. Ha intentat sembrar dubtes sobre el recompte i ha remarcat el fet que des d'octubre només s'ha incrementat en tres víctimes: "Probablement n'hi haurà més que mai arriben a trobar-se". I ha assenyalat que alguns dels associats els traslladen que alguns morts s'han catalogat com a "víctimes d'accidents de trànsit".

Igualment, Cuevas ha assenyalat "totes les institucions" com a responsables de la mala gestió de la dana, "des del govern espanyol als ajuntaments més menuts", i ha culpat directament els organismes estatals, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l'Aemet, pel "retard" en els avisos de l'augment del cabal dels barrancs i les precipitacions. "Els que tractaven de gestionar el que podia passar van tindre una parada d'informació, no es van donar avisos", ha afirmat.

La intervenció de Liberum ha sigut la que més discòrdia ha concitat entre els diputats i diputades presents a la sala. L'oposició d'esquerres, exercida pel PSPV i Compromís, els ha negat legitimitat per a participar en la comissió i els han acusat de "negacionistes" del canvi climàtic, així com de no haver respost a les preguntes que els han formulat els grups parlamentaris. El PP i Vox, per contra, han defés el seu dret a participar-hi i han recriminat que es "repartisquen carnets entre les associacions de víctimes que són dignes de vindre-hi i les que no".

A continuació, a les 11:45 h, ha sigut el torn de SOS Desapareguts, representats per Sonia Fuster. Esta veïna de Picanya és filla d'Ernesto Fuster, que va morir atrapat per la riuada a la CV-36. Visiblement emocionada i exhibint la cara de son pare en una samarreta de record, la compareixent ha lamentat la manca d'avisos des de les administracions i ha fet especial incidència en l'experiència de la gent gran, que va morir ofegada a les cases: "Molts dels nostres majors no van tindre l'oportunitat de protegir-se perquè no va haver-hi un avís dins del termini i en la forma escaient, que podria haver marcat la diferència entre la vida i la mort", ha lamentat.

La portaveu de SOS Desapareguts ha recalcat a la sala parlamentària que "la tragèdia viscuda no pot quedar en res" i ha insistit que "fallaren els mecanismes essencials" de prevenció, especialment "els avisos i temps de resposta". "Si tot va fallar al mateix temps, ningú pot afirmar que tot es va fer bé". La portaveu ha subratllat que l'ens que representa "no busca culpables", però "sí que exigix l'assumpció de responsabilitats per a revisar, corregir i actuar, per a evitar que torne a repetir-se el dolor".

Així mateix, ha desgranat les principals línies d'actuació que planteja el Projecte Ernesto Fuster Lázaro, en honor a son pare, que naix com una xarxa de prevenció en cas de possibles catàstrofes naturals com la dana "per a construir un territori més segur, cohesionat i resilient". La iniciativa, que compta amb el suport de SOS Desapareguts, proposa mesures de formació, prevenció i anàlisis de riscs i suport psicològic, logístic i jurídic per a afectats per futurs episodis d'esta magnitud.

La ronda del matí l'ha tancada Álex Carabal, president de l'Associació Damnificats per la Dana Horta Sud - València —la primera que es va constituir i que té més de 500 membres—, qui ha començat lamentat que les Corts, la casa dels valencians i valencianes, "ha sigut l'últim lloc" en què han pogut expressar com visqueren la tragèdia. Ha retret els polítics que vora any i mig després els damnificats continuen "sense saber" què va passar i qui va ser responsable de la mala gestió de les administracions.

Carabal ha sigut molt crític amb l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón i ha dit que la plataforma que representa no poden "acceptar que el màxim responsable de l'emergència hi continue aforat, que la jutgessa li haja demanat declarar voluntàriament i no hi haja anat". Igualment, ha qüestionat la decisió de recuperar el seu cap de gabinet, José Manuel Cuenca, com a assessor en l'oficina de l'expresident, després de les revelacions que transcendiren arran dels missatges de WhatsApp creuats amb l'exconsellera Salomé Pradas en què va intentar dissuadir-la d'adoptar mesures de confinament: "No n'hi havia un altre? Eixe senyor no ho va fer bé, ho han d'admetre això", ha dit als diputats i diputades.

La primera de les tres associacions grans a comparéixer a les Corts ha demanat a les administracions que treballen "colze a colze" en la reconstrucció i també desenvolupar mesures de prevenció que eviten futurs desastres climàtics com la dana. Finalment, ha traslladat la "preocupació i psicosi" que patix el veïnat de l'Horta Sud, perquè ha quedat ara "molt més desprotegida que abans": "Si les infraestructures que hi havia no van poder parar la dana, ara que ja no hi estan, si torna a passar el mateix imaginen la destrossa que hi pot haver", ha advertit a la sala.

Crítiques de l'esquerra i les associacions majoritàries

El Parlament valencià va ser la primera institució que va aprovar la creació d'una comissió d'investigació sobre la dana tan sols un mes després, el 28 de novembre del 2024, però es va constituir el 27 de gener del 2025. Fins al maig no va tindre aprovat el pla de treball, consensuat pel PP i Vox, que es va ampliar al juny després de les crítiques dels partits de l'oposició i les associacions de víctimes per no haver-hi sigut incloses.

Les compareixences en esta comissió de les Corts començaren el juliol, però no ho feren per les víctimes, com demanaven el PSPV i Compromís, sinó per tècnics i experts, que són les veus que s'han escoltat en tres de les quatre sessions de testimonis convocades fins al moment. A estes se suma també la compareixença de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón. En este temps, l'Associació Damnificats per la Dana Horta Sud - València, l'Associació Víctimes Mortals Dana 29-O i l'Associació de Víctimes de la Dana 29 d'Octubre, les tres principals i més nombroses, han pogut dir la seua al Parlament Europeu, al Congrés i a la Diputació de València.

A les Corts, el torn de les víctimes arriba en la cinquena sessió de la comissió dedicada a les compareixences, amb nou col·lectius i un ciutadà a títol particular citats entre hui i demà. La planificació de declaracions ha rebut fortes crítiques de l'esquerra i els col·lectius majoritaris de víctimes, que consideren que mesclar tots els testimonis farà que la veu de persones que han perdut familiars quede diluïda amb altres que han contribuït a llançar falsedats i desinformació entorn de la dana.

"Ràbia i indignació" per la descoordinació entre administracions i la falta d'alerta

En el torn de la vesprada, l'Associació Tots a una Veu i l’Associació Veïnal Ecos de l'Aigua de Benetússer han advertit de la "ràbia i indignació" que suposa per als afectats la falta de coordinació entre les administracions, així com la "desafecció" i "desconfiança en les institucions" que hi comporta. Han arribat a entregar una placa amb un "gràcies" als diputats perquè la pengen a les Corts quan "veritablement senten que s'han unit per a resoldre els nostres problemes". Estes associacions, que s'han presentat com a plataformes cíviques i no com a organitzacions de víctimes, han apostat per impulsar protocols d'actuació i perquè els missatges a la població en casos d'emergència siguen "clars".

Des de Tots a una Veu, Fernando Catalán ha criticat la "insuficiència" d'infraestructures de prevenció "des de fa trenta anys" i ha reclamat la necessitat d'un millor manteniment de barrancs i llits. Ha instat a "una profunda reflexió entre tots els actors" per a traslladar millor la informació a la ciutadania. "No se'ns va prealertar i ens van alertar tard. I vam estar tres dies sols i abandonats", ha sostingut. També ha demanat que la reconstrucció recaiga en criteris tècnics i que vaja "més enllà" del pla físic o econòmic i aborde l'emocional i comunitari, amb programes de suport psicològic o la creació d'espais de trobada comunitària i memòria col·lectiva.

La presidenta de l'associació veïnal Ecos del Agua de Benetússer, Alba Bodelón, ha repassat "tot el que va fallar eixa nit", com l'avís primerenc, la coordinació i la comunicació: "No és factible que el primer que escolte en la ràdio és que una persona s'està ofegant, telefonar al 112 i que no et conteste". També ha lamentat el dolor que els generen certes manifestacions polítiques i ha valorat que si bé tot està "molt millor", encara queda "un camí molt llarg" perquè "no sols es tracta de reparar, també de transformar". "Estàvem sols i seguim quasi un any i escaig després molt sols" ha valorat.

Bodelón ha plantejat incorporar criteris obligatoris d'urbanisme resilient en municipis de risc, planificació d'infraestructures verdes que funcionen com un sistema d'absorció natural i espais inundables per a protegir vivendes.

Les associacions han tingut quinze minuts d'intervenció, més una ampliació de set minuts, a banda dels tres minuts de rèplica als grups parlamentaris, mentre que el particular tindrà els quinze minuts establits i el temps de rèplica.