El terrorisme, el "per què no calles?" i la distància de Felip VI: França llança les memòries del rei Joan Carles

La “batalla” contra la banda terrorista ETA va ser “la més dura” dels 39 anys de regnat de Joan Carles I, mentre que una altra acció terrorista, la dels atemptats de l’11M a Madrid, va ser una de les més colpidores per al monarca. “Rares vegades he plorat tant”, afirma en recordar les 192 víctimes mortals i les vora 2.000 que van resultar ferides. Estos fets, units al colp d'estat del 23-F, el 1981, un dels moments de la seua vida en què va demostrar més autoritat, van ser alguns dels que van marcar el regnat de Joan Carles I, segons assegura en les seues memòries, publicades sota el títol Réconciliaton, a París.

“Sabia que al final seríem més forts que ells, que acabaríem per guanyar eixa batalla (contra ETA), que va ser la més dura i la més dolorosa del meu regnat”, declara el monarca, en referència als 854 morts i els 3.000 ferits que van deixar les accions d’esta banda terrorista. Joan Carles I assegura que esta etapa li ha deixat “una ferida personal encara difícil de curar, a pesar de la dissolució de l'organització en 2018”.

Mai vaig abaixar els braços enfront d’ETA, una de les organitzacions més assassines d'Europa des de la Segona Guerra Mundial

“Mai vaig abaixar els braços enfront d’ETA, una de les organitzacions més assassines d'Europa des de la Segona Guerra Mundial”, manifesta el rei emèrit, que enumera alguns dels atemptats que la banda preparava contra ell i la seua família i que en tots els casos van ser frustrats. El “calvari” d’ETA va ser una “càrrega enorme” per a Espanya i un “fre als nostres impulsos modernitzadors” durant setanta anys, que va afectar a tots els espanyols.

Plors per l'alliberament de José Antonio Lara

En esta línia, en el llibre fa un repàs pels atemptats que més el van marcar i que van suposar un abans i un després per a la societat espanyola, com l'assassinat del regidor Miguel Ángel Blanco o de l'expresident del Tribunal Constitucional Francisco Tomás i Valiente. Recorda, per exemple, com va plorar d'alegria quan les forces de seguretat van alliberar del segrest José Antonio Ortega Lara.

D’altra banda, també en relació amb una altra acció terrorista, el rei Joan Carles recorda la jornada de l’11 de març de 2004, com una de les més dures de la seua etapa com a cap d’estat. “Ràpidament, vaig decidir dirigir-me a la nació sota la commoció. Era la primera vegada des de l'intent del colp d'estat (1981), al marge dels meus discursos de Nadal. Les altres dos vegades van ser per a anunciar la mort d'Adolfo Suárez, el 23 de març de 2014, i per a anunciar la meua abdicació", indica el monarca.

A pesar que jo no volia, el ‘per què no calles?' es va convertir en un eslògan de resistència política

En la publicació, Joan Carles I també fa referència al polèmic “per què no calles?” que li va etzibar el mandatari veneçolà Hugo Chávez durant una cimera iberoamericana. “A pesar que jo no volia, el ‘per què no calles?' es va convertir en un eslògan de resistència política”, assegura el monarca.

“Vaig rebre en eixe moment molts missatges elogiosos sobre la meua intervenció inesperada i no sols de la part de l'oposició veneçolana”, comenta en un dels capítols del llibre publicat per l’editorial francesa Stock. “La majoria dels caps d'estat van vindre després a veure'm per a dir-me: 'sentim molt el que ha passat'”, revela Joan Carles I.

El llibre també dedica unes línies a les relacions del rei emèrit amb la seua família. Respecte a la reina emèrita, lamenta “amargament” que no haja anat a visitar-lo a Abu Dhabi, i assegura tindre “sentiments profunds” cap a la seua esposa, malgrat les relacions extramatrimonials que, com s’ha rumorejat, ha tingut. “Res no podrà esborrar els sentiments profunds cap a la meua esposa, Sofi, la meua reina”, diu. “Vaig fer tot el possible, a pesar de la poca traça, per vetlar pel seu benestar i comoditat”, comenta.

Reconeix “desviaments sentimentals”, dels quals a penes dona detalls, però defén que “la major part” de les “relacions extraconjugals” que se li han atribuït són “totalment fictícies”. Sense citar Corina Larsen, el monarca assegura que “una relació particular” va ser “instrumentalitzada”, el que va repercutir sobre el seu regnat.

Anhela “una relació harmoniosa” amb el seu fill, el rei Felip, i afirma que li haguera agradat “teixir llaços privilegiats” amb les infantes Elionor i Sofia

En els anhels que expressa el rei emèrit en les seues memòries, manifesta expressament la seua tornada a Espanya i “una relació harmoniosa” amb el seu fill, el rei Felip VI. En l’obra atribuïx el distanciament amb el seu fill a pressions governamentals i afirma que li haguera agradat “teixir llaços privilegiats” amb les infantes Elionor i Sofia, donat que ni ell ni la reina Sofia han pogut tindre una relació amb elles, com amb la resta dels seus nets.

Sobre la reina Letícia assenyala que la seua entrada en la família reial "no va ajudar la cohesió" de les relacions familiars. Joan Carles I també parla en Réconciliaton sobre les seues filles. Afirma que les visites d’elles a Abu Dhabi són “precioses”. Respecte al seu net Froilà de Marichalar, qui també viu en este país, assegura que és una “satisfacció” que il·lumina el seu dia a dia.