El Suprem confirma que la propietat del Pazo de Meirás és de l'Estat i no dels Franco

El Tribunal Suprem ha confirmat este dijous que el Pazo de Meirás, la finca senyorial ubicada a la Corunya on va residir el dictador Francisco Franco durant dècades, és propietat de l'Estat i no dels hereus del militar. La sala civil de l'alt tribunal ha avalat la sentència de l'Audiència de la Corunya, que obligava la família Franco a retornar el Pazo de Meirás a l'administració estatal, i ha desestimat tots els recursos interposats per les dos parts.

S'acaba així un litigi que s'ha allargat anys per la propietat d'este recinte, que els Franco aspiraven a conservar. El Suprem, tot i això, ha ratificat que els hereus tenen dret a ser compensats econòmicament per les obres i el manteniment realitzat en l'immoble mentre van residir allà perquè, segons els magistrats, la família no va ocupar la propietat "de mala fe".

En una sentència coneguda hui i arreplegada per Europa Press, la sala considera —per unanimitat— que els habitants no van poder posseir la finca en concepte d'amos com a mínim fins a la dècada dels 90, en què va deixar de prestar-se tota classe de servici per l'administració. Per tant, continua el Suprem, no ha transcorregut el termini legal de trenta anys per a adquirir la propietat per esta via. A més, els magistrats entenen que no concorren els requisits perquè poguera apreciar-se que hi haguera una desafectació tàcita que despullara l'immoble d'eixe caràcter de bé de domini públic.

El Pazo de Meirás és un edifici històric construït per ordre de l'escriptora Emilia Pardo Bazán a finals del segle XIX al municipi corunyés de Sada. Després de la Guerra Civil, Francisco Franco se'l va quedar en un qüestionat procés pel qual va simular vendre-se'l i regalar-se'l a ell mateix alhora per a usar-lo com a residència estival fins que va morir el 20 de novembre del 1975. Posteriorment, va passar irregularment a formar part del patrimoni dels descendents de la filla, Carmen Franco y Polo, Ia duquessa de Franco, fins que la controvèrsia sobre la tinença de la casa pairal va dur la família a posar-la en venda el 2018, sense que arribara a comprar-se. El 2008 el declararen bé d'interés cultural.

La família el va usar fins que el govern espanyol el va reclamar per al patrimoni públic, en una acció judicial que va ser secundada pels ajuntaments de la Corunya i Sada, la Diputació de la Corunya i la Xunta de Galícia.