Setmana de mobilitzacions dels sindicats mèdics contra Sanitat per l'estatut marc

Els sindicats mèdics han convocat este dilluns concentracions en totes les comunitats com a pas previ a la "gran manifestació" que faran dijous a les portes del Ministeri de Sanitat contra el nou estatut marc i per a exigir una regulació pròpia dels facultatius. Centres de salut, hospitals i delegacions i subdelegacions de tot Espanya estaran este dilluns en el centre de les protestes que programen la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), el Sindicat Mèdic Andalús (SMA), l'Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid (AMYST), el Sindicat Mèdic d'Euskadi (SME), el Sindicat d'Empleats Mèdics de Canàries (SEMCA) i el Sindicat Omega (Sindicat de Facultatius de Galícia).

"Estem decidides a coordinar les accions necessàries per a aconseguir una regulació específica per al metge i el facultatiu enfocada al fet que el Sistema Nacional de Salut (SNS) mantinga l'elevat nivell de qualitat assistencial i un grau de satisfacció rellevant per part de la ciutadania", emfatitzen estes organitzacions en la convocatòria. D’esta manera, es preparen per a la "gran manifestació" que faran dijous amb l'aval de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) i diverses comunitats populars que han mostrat públicament el suport.

L’esborrany de l’estatut marc, en el punt de mira

Precisament eixe dia està programada la nova reunió en la qual el departament que dirigeix Mónica García i els sindicats reprendran les negociacions de l'estatut marc, l'esborrany del qual és el que ha posat en alerta els metges per diverses qüestions. Entre altres coses, es queixen que l'esborrany manté una jornada obligatòria de 48 hores i en planteja una d'especial fins a 150 hores més; no computa les hores de descans diari setmanal postguàrdia i obliga a recuperar-les.

No obstant això, el Ministeri de Sanitat sosté que el text indica que la jornada obligatòria de 48 hores és el límit màxim en el còmput quadrimestral, però no obligatori. "Actualment, el límit de la duració de la jornada són 24 hores. La proposta és que el límit siga de dèsset hores. Això deixa llibertat i flexibilitat per a organitzar torns i guàrdies com es vullga (jornades de dotze, quinze o dèsset hores). Però això recau en la gestió i la negociació", va precisar el secretari d'Estat, Javier Padilla, en xarxes socials.

Respecte a la controvèrsia amb les 150 hores, seria el límit màxim, no una obligació, i s’aplicaria a aquells que vullguen fer horari extra com ara peonades, segons la versió del Ministeri, que afirma que es contemplarien les hores de descans diari setmanal posteriors, fet que no ocorre ara. La retribució es negocia a les comunitats autònomes, però en tot cas, segons Sanitat, el nou estatut planteja "per primera vegada" posar "un mínim a este pagament perquè no es tire per terra" este preu.

Un “rígid” sistema d’incompatibilitats

Els convocants també censuren el “rígid” sistema d'incompatibilitats que es planteja en l'esborrany, que lamenten que afecte quasi únicament els metges per exigir dedicació exclusiva en la pública a caps de secció i altres càrrecs de responsabilitat del Sistema Nacional de Salut. Una exclusivitat que vindria acompanyada de la retribució corresponent, segons va aclarir la ministra, que va defendre la mesura amb este argument: "Ningú s'imagina que algú treballe en Coca-Cola i Pepsi alhora. Sabem que genera conflictes d'interés i males pràctiques que perjudiquen el nostre Sistema Nacional de Salut".

Però el que més remou els metges és la negativa a reconéixer l'especificitat de la professió amb un estatut propi, que seria "l'única solució perquè el sistema de salut retinga i fidelitze" estos professionals. Una proposta que Sanitat rebutja perquè, en paraules del seu responsable, "l'estatut marc pertany a tots els professionals del Sistema Nacional de Salut, a tots i cadascun d'ells".