Sanitat estén el model de cribratge de càncer de mama a la detecció precoç del càncer de coll uterí

A la Comunitat Valenciana, cada any, es registren entorn de 259 casos nous de càncer de coll uterí, amb una taxa d'incidència superior a la d'Espanya (9,8 casos per 100.000 dones). Per a visibilitzar aquest tipus de càncer i conscienciar sobre la importància de previndre'l, cada 26 de març es commemora el Dia Mundial de Prevenció del Càncer de Coll Úter.

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública ha anunciat que estendrà enguany el model de cribratge de càncer de mama a la detecció del càncer de coll uterí. D'aquesta manera, totes les dones de 25 a 65 anys rebran una invitació per a fer-se les proves que permeten el diagnòstic precoç del càncer de cèrvix.

La implantació començarà entre final de 2022 i principi de 2023, i s'anirà estenent progressivament de manera que per a 2029 la cobertura, entesa com a invitació a participar-hi, s'aproximarà al 100%. L'objectiu és reproduir els beneficis obtinguts amb el cribratge de càncer de mama, implantat fa ja trenta anys.

Fins ara, el sistema de detecció de càncer de coll uterí és mitjançant la realització de citologies vaginals bé a petició de la mateixa dona o aprofitant-ne la visita al servei d'obstetrícia. La citologia vaginal està indicada entre els 25 i els 65 anys amb una periodicitat de tres anys.

El  cribratge sistematitzat combinarà dos tipus de proves en funció de l'edat. Les dones entre 25 i 34 anys rebran una invitació per a acudir al centre sanitari a fer-se una citologia vaginal (que diagnostica alteracions cel·lulars indicatives de càncer).

Les dones de 35 a 65 anys rebran un kit per a prendre's una mostra vaginal que s'utilitzarà per a detectar la presència del virus de papil·loma humà. Es tracta d'un autotest similar a l'autopresa que ja s'usa en el cribratge del càncer de còlon.

Virus del papil·loma

Les diferents proves s'expliquen perquè la infecció persistent per papil·loma humà és la causa més freqüent de càncer de cèrvix en dones no vacunades contra aquest virus. De fet, el 80% de les persones sexualment actives té contacte amb el virus del papil·loma humà al llarg de la seua vida i la majoria desconeix que n'és portadora.

La infecció remet en la majoria de casos de manera espontània en els primers dos anys, però la infecció persistent per genotips d'alt risc pot produir càncer (la prevalença és del 10,7-14,3%). Entre els 18 i els 25 anys, el 29% dels casos són de baix risc i, entre els 56 els 65 anys, un 7% correspon a genotips d'alt risc. Per aquest motiu, la vacuna de papil·loma humà està inclosa en el calendari vacunal per a xiquetes de dotze anys.