Sanitat amplia la prova del taló, el cribratge de càncer de còlon i l'accés a la fecundació 'in vitro'

El Ministeri de Sanitat ha publicat este dilluns en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) l'Orde SND/356/2026, que reforça la vigilància en salut pública i actualitza la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut amb diverses novetats. Entre altres activitats assistencials de prevenció, diagnòstic, tractament i rehabilitació, amplia la coneguda popularment com a "prova del taló", que passa a cobrir 21 malalties. També estén el cribratge poblacional de càncer colorectal fins als 74 anys i l'edat d'accés a la fecundació in vitro amb òvuls donats en casos de fallada ovàrica prematura.

La normativa, que entra en vigor este dimarts, actualitza l'annex de salut pública per a desplegar la Xarxa Estatal de Vigilància en Salut Pública, reforça els sistemes d'alerta precoç i la participació de l'atenció primària i especialitzada en la notificació de riscos dins de la cartera de servicis comuns de salut pública, i modifica la composició del comité assessor per a la cartera comuna de servicis en l'àrea de genètica, incorporant dos vocalies en representació de federacions o agrupacions d'associacions de pacients.

Finalment, redefinix la rehabilitació de pacients amb dèficit funcional per a orientar-la a mantindre la màxima autonomia i la qualitat de vida, en coherència amb la Llei 3/2024 sobre ELA i altres malalties d'alta complexitat; incorpora un nou programa poblacional de cribratge prenatal de preeclàmpsia en dones embarassades, i obliga a desenvolupar sistemes d'informació i avaluació estatal dels programes de cribratge neonatal i prenatal, amb informes anuals publicats per Sanitat.

Nous cribratges

En l'orde SND/356/2026 de 13 d'abril es modifica en profunditat els programes de cribratge prenatal, neonatal i de càncer del Sistema Nacional de Salut, començant per la prova del taló que es realitza als acabats de nàixer. A partir d'ara passa a denominar-se oficialment Programa de cribratge neonatal de malalties congènites en prova de taló i incorpora un total de 21 patologies; en afegir, entre altres, l'acidèmia propiònica, la deficiència primària de carnitina, la deficiència d'acil-CoA deshidrogenasa de cadena molt llarga, diverses formes d'acidèmia metilmalònica, l'acidèmia isovalèrica, la immunodeficiència combinada greu, l'atròfia muscular espinal, l'acidúria 3-hidroxi-3-metilglutàrica i la adrenoleucodistròfia lligada al cromosoma X.

S'obliga a desenvolupar un sistema d'informació estatal per a seguir i avaluar el programa, amb informe tècnic anual de Sanitat accessible a ciutadania i administracions. Les autonomies han d'adaptar els seus programes en el termini fixat per l'ordre que assenyala un any.

En càncer colorectal, el cribratge poblacional s'amplia i fixa com a població diana a homes i dones de 50 a 74 anys, mitjançant test de sang oculta en femta cada dos anys, en línia amb les recomanacions europees sobre detecció precoç. L'ordre preveu un calendari progressiu d'implantació (horitzons de cinc i deu anys perquè totes les comunitats hagen ampliat el programa i aconseguisquen cobertura quasi total en la franja 70-74 anys).

En l'àmbit prenatal, l'ordre concreta com a programes poblacionals de la cartera bàsica el cribratge d'anomalies cromosòmiques mitjançant test combinat del primer trimestre i, en segona línia, ADN fetal lliure en sang materna; a més, s'ha d'oferir el cribratge d'infeccions com a sífilis, VIH, hepatitis B i estreptococ del grup B per a totes les gestants, a més d'hepatitis C, virus Zika, Chagas, rubèola o varicel·la.

I, com a novetat, incorpora un programa poblacional de cribratge de preeclàmpsia en dones embarassades mitjançant un test combinat en el primer trimestre (marcadors bioquímics, Doppler d'artèries uterines i tensió arterial mitjana), obligant les administracions a valorar el risc individual, establir protocols de seguiment i posar en marxa sistemes d'informació i avaluació amb informes tècnics anuals d'estos programes de cribratge. En este cas, dona un termini de dos anys d'adaptació des de la seua entrada en vigor.

Canvis en cartera de servicis: reproducció assistida i rehabilitació

En reproducció assistida, l'ordre elimina la restricció específica que impedia accedir a la fecundació in vitro (FIV) amb òvuls donats a les dones amb fallada ovàrica clínica prematur a partir dels 36 anys, la qual cosa generava una inequitat respecte d'altres supòsits. A partir d'ara, en estos casos s'aplicarà el mateix criteri general que en la resta d'indicacions de FIV amb donació d'ovòcits, de manera que l'edat de la dona o de la persona transsexual amb capacitat de gestar haurà de ser inferior a 40 anys en el moment d'indicació del tractament.

En rehabilitació, la norma adapta la cartera assistencial a les modificacions introduïdes per la Llei 3/2024, de 30 d'octubre, aclarint que el tractament a pacients amb dèficit funcional ha d'orientar-se a facilitar, mantindre o retornar el major grau possible de capacitat funcional i independència, amb l'objectiu de preservar la màxima autonomia, millorar la qualitat de vida i afavorir la reintegració en l'entorn habitual, en coherència amb el que es preveu per a persones amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i altres malalties d'alta complexitat i curs irreversible.

S'hi inclou la rehabilitació de les afeccions del sistema musculoesquelètic, del sistema nerviós, del sistema cardiovascular i del sistema respiratori, a través de fisioteràpia, teràpia ocupacional i logopèdia vinculades directament a un procés patològic que siga tractat en el Sistema Nacional de Salut, així com mitjançant mètodes tècnics d'ortopròtesis.