S'inicien els tràmits per a repatriar al Campello el jurista, escriptor, humanista i historiador Rafael Altamira

L'Ajuntament del Campello (Alacantí) i la família del jurista, escriptor, humanista i historiador Rafael Altamira (Alacant, 1866-Ciutat de Mèxic, 1951) s'han posat d'acord per a iniciar els tràmits per a repatriar les seues restes i els de la seua esposa, Pilar Redondo, des de la capital mexicana fins al cementeri del Campello, municipi al qual estan molt vinculats des de fa dècades.

Aquest dimarts s'ha celebrat la primera trobada entre el besnet de l'humanista, Ignacio Ramos Altamira, i l'alcalde del Campello, Juanjo Berenguer. Tots dos han coincidit que la repatriació arribarà després d'un procés burocràtic llarg i enrevessat, que implicarà diverses institucions públiques espanyoles i mexicanes, però que serà "molt gratificant" si s'aconsegueix, arreplega el consistori.

L'objectiu és que Rafael Altamira repose al municipi que ell estimava profundament, com va reconéixer en una entrevista al diari El Dia el 1935: "Quan se m'aparte de la vida oficial, em retiraré al racó dels meus amors més grats: el Campello".

La vinculació del jurista més rellevant de la història d'Espanya —va ser el primer espanyol a formar part del conegut hui com Tribunal Internacional de la Haia— és àmplia. Els seus pares, José Altamira i Rafaela Crevea, estan enterrats al Campello, municipi que fa anys va batejar amb el seu nom un carrer, la biblioteca municipal i un col·legi públic. També va acordar posar el nom de la seua neta, la literata Pilar Altamira, a una plaça.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola el 1936, Altamira va ser detingut quan intentava fugir del país, malgrat posseir immunitat diplomàtica. El 29 d'agost se li va permetre abandonar Espanya, cosa després de la qual va arribar a Holanda per a continuar amb el seu treball de jutge permanent de l'alt tribunal. Però, la invasió alemanya dels Països Baixos el 1940, el va obligar a refugiar-se a la ciutat francesa de Baiona.

Allí va viure fins a 1944, any en què va haver d'eixir de nou a causa de l'avanç alemany. Després d'una breu estada a Portugal va ser convidat per Fundació Carnegie a donar un curs en la Universitat de Columbia de Nova York. Un accident amb trencament de maluc durant el viatge el va forçar a canviar de destinació i instal·lar-se definitivament a Mèxic, on estaven exiliades les seues dues filles, Pilar i Nela. Va morir l'1 de juny de 1951 i va ser enterrat al panteó espanyol del cementeri central de Ciutat de Mèxic.