Rosa Noguera (Incliva): "Si tots els fons que es van aplicar en la covid es dedicaren al càncer, ja seria una malaltia crònica"

El càncer, un dels diagnòstics més temuts, podria convertir-se "en vint anys" en sinònim de malaltia crònica. Almenys per a les alternacions cel·lulars més freqüents. I sempre que es faça un esforç inversor a l'altura del repte. Així ho creu la investigadora de l'Incliva Rosa Noguera, experta en morfologia i genètica. "Fa falta més inversió en investigació. Si tot el finançament que es va aplicar en la covid-19 es dedicara al càncer, seria ara mateix una malaltia crònica. No tindríem la taxa de mortalitat actual. Potser en dues dècades aconseguim l'objectiu que la majoria dels malalts siguen supervivents o crònics", ha explicat en l'entrevista a Les notícies del matí.

Noguera considera possible la fita oncològica que situa el 2040 com la frontera a partir de la qual la majoria dels pacients podria sobreviure al diagnòstic, malgrat arrossegar un tractament crònic, si bé considera que per a assolir-ho caldrà més implicació de les institucions i la ciutadania.

Potser en dues dècades aconseguim l'objectiu que la majoria dels malalts siguen supervivents o crònics

La investigació avança en el camí. En els últims anys centrada, segons ha explicat, a trobar dianes per a atacar amb eficàcia tots el tipus de càncer i oferir tractaments més individualitzats, més eficaços i amb menys seqüeles, que són ara l'altre front de batalla de la lluita contra la malaltia. La tecnologia ha permés un salt de gegant en l'enfocament dels diferents tipus de càncer. Noguera ha destacat la incorporació de ferramentes d'anàlisi digital i intel·ligència artificial, que permeten un coneixement més precís de l'estructura interna de les cèl·lules canceroses, una informació clau per a dissenyar l'estratègia per a desactivar-les.

La investigadora ha aprofitat la intervenció per a subratllar la importància dels factors exògens, com l'estrés, la mala alimentació o la vida sedentària, en l'activació de càncers en els metabolismes de persones adultes, que ha diferenciat de la loteria genètica darrere de la majoria dels càncers infantils.