Per què repunten els crims masclistes en estiu?

Més del 30% dels assassinats masclistes es fan en els mesos d’estiu. De fet, en els últims dies de juny, en només una setmana, huit dones han mort a mans de les parelles o exparelles. A elles cal afegir un xiquet, a qui va matar presumptament son pare a Algemesí també esta mateixa setmana. Darrere d’estes dolentes xifres, hi ha un augment de la convivència i una falta de control.

Era la mateixa ministra d’Igualtat, Ana Redondo, qui admetia que l’estiu és l’època de l’any que més crims masclistes concentra: “L’estiu és una època especialment perillosa perquè totes les alertes es disparen amb relació a la violència masclista. Sabem que juliol i agost són mesos especialment tràgics”, afirmava este dimecres, en la jornada en què esta xacra social va posar fi a la vida d’una dona d’Algemesí i del fill, als quals va matar el marit i pare.

Les expertes en violència masclista, per la seua banda, insistixen en el fet que estem davant d’un problema estructural, al qual s’afigen certs detonants en estiu. “Canvia l’agenda a casa: els xiquets no tenen classe, la dona segurament no treballa i va i torna més...”, explica Chelo Álvarez, psicoterapeuta i presidenta d’Alanna, una entitat que acompanya i assessora les dones que han patit violència masclista.

A estes situacions que enumerava Álvarez, Rosa Guiralt, fiscal del Tribunal Suprem, s'afegia el fet que tots solem tindre més temps lliure en estiu, el que fa que la parella passe més temps junta.

A més, des d’Alanna apunten a la calor, el consum d’alcohol o d’altres substàncies com a detonants dels episodis de maltractament. Ara bé, des d’esta entitat que atén dones maltractades subratllen que és la falta de control sobre la dona el que detona la violència masclista.

Des de fa anys s'alerta d'esta realitat. Més del 30% dels assassinats de dones per violència de gènere es produïxen en juny, juliol i agost; per això, Alanna reclama més mecanismes de control: “Sabent açò, haurien de disposar de més mitjans de control, però falla sobretot allò que li estem tornant a les dones violentades”, apuntava Chelo Álvarez. En esta línia, Rosa Guiralt assenyala que esta situació provoca que les dones que han patit episodis de violència masclista no confien en les institucions.

Per este motiu, les expertes recorden que la violència masclista és un delicte públic i que denunciar si es té coneixement d’un cas és una responsabilitat social.