La RAE admet ‘garrofón’ com a nova paraula

La Reial Acadèmia Espanyola ha admés garrofón com a nova paraula. El garrofó és un llegum energètic tradicional que només es produeix a la Comunitat Valenciana i és un gran desconegut per a la immensa majoria de la ciutadania espanyola. En la definició la RAE lliga l'ús en la cuina a la paella, però entra en més plats, com l'arròs caldós, l’arròs amb bledes, el putxero, el conill en salsa, sopes, etc.

La definició de la RAE és "garrofón. Variedad de judía grande y plana, utilizada especialmente en la paella". Però segons Salvador Soler, catedràtic de Genètica de la Universitat Politècnica de València, no és exacta. El garrofó no és una judía, sinó que és un judión i, per tant, és d’una espècie diferent del fesol. 

Salvador Soler és, a més, secretari de l'Associació de Productors de Garrofó Valencià: un col·lectiu que vol reunir tots els llauradors que el cultiven per a aconseguir la salvació d’aquest llegum tan preuat en la nostra gastronomia. Malgrat que no li agrada dir-ho, Soler reconeix a À Punt que el garrofó és un cultiu en perill de desaparició, perquè cada volta es cultiva menys, i el conreen agricultors d'edat avançada. A més, la rendibilitat està amenaçada perquè es cultiva encanyat i les estructures que s’han d’emprar són molt cares. Per això, un dels ingredients claus de la paella és tan car i difícil de trobar. 

A la Universitat, Soler investiga quina de les 35 varietats de garrofó pot evitar els encanyats per a abaratir costos. A més, els colps de calor també l'afecten i baixa la producció, com ha passat enguany. Ara, amb la publicitat de la RAE, esperen que el garrofó reviscole i siga atractiu econòmicament, explica el catedràtic, que només demana que el llegum valga més diners per als llauradors que el conreen.