La RACV critica l'arquebisbe Benavent per usar una versió de l'Evangeli "catalanitzada"

Dirigents de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) reclamen que l'Església valenciana "rectifique la seua nova política lingüística".

Ho fan després que, a parer seu, l'arquebisbe de València, monsenyor Enrique Benavent, s'haja "saltat el compromís d'obtindre el consens dels bisbes de l'arxidiòcesi en haver remés una versió de l'Evangeli catalanitzada per a llegir en les misses".

L'entitat assenyala, en un comunicat, que al mes de març una representació de la RACV, amb el degà, José Luis Manglano, al capdavant, va assistir a l'audiència del nou arquebisbe de la ciutat amb la finalitat d'"oferir-li els seus respectes i posar-se a la disposició del nou responsable de l'arxidiòcesi valenciana".

En l'audiència, el representant de la Reial Acadèmia va obsequiar l'arquebisbe amb un exemplar del catecisme i un altre de la santa missa redactats en el que aquesta entitat denomina "autèntic valencià" i que "havien rebut el nihil obstat (l'aprovació) tant de la Conferència Episcopal com del Vaticà".

A més, se'l va informar que "havia sigut utilitzat en determinades ocasions pel seu antecessor, el cardenal Cañizares".

En aquesta reunió, sempre segons la RACV, l'arquebisbe els va traslladar "el seu coneixement de la sensibilitat en la societat valenciana sobre aquest tema", però va afirmar que "la decisió no li corresponia a ell sinó a la majoria dels bisbes de l'arxidiòcesi i que, si no hi havia una decisió de consens, mantindria la litúrgia en castellà".

La RACV creu que Benavent "no sols no va respectar" el seu catecisme, sinó que va remetre a totes les seues diòcesis "una versió catalanitzada dels evangelis i fins i tot la carta pastoral en aquell idioma".

En aquesta línia, la RACV manifesta "el seu més profund rebuig a aquesta mena de polítiques lingüístiques que es porten a terme al palau arquebisbal".

A més recorda que, fins ara, amb el cardenal Cañizares, "l'Església valenciana ha viscut en pau i tranquil·la i s'ha pogut expressar en les dues llengües que reconeix el nostre Estatut d'Autonomia: el castellà i el valencià, per la qual cosa animen el nou arquebisbe a reconduir aquesta situació".