El “racisme immobiliari” o els problemes per a empadronar-se: més de 40 associacions denuncien l’exclusió dels migrants

Més de quaranta associacions i col·lectius s’han manifestat este dijous a València, coincidint amb el Dia de les Persones Migrants, per a protestar contra les diverses formes d'exclusió que patix este col·lectiu. Les dificultats per a accedir a una vivenda digna o els problemes que tenen per a poder empadronar-se són algunes de les manifestacions d’exclusió que viuen. Han exigit, a més, un procés de regularització urgent.

La manifestació, convocada per vora mig centenar d'entitats, ha eixit de la plaça de bous de València i ha conclòs en el centre d'internament d'estrangers (CIE) de Sapadors. Centenars de persones s’han unit a la marxa per a recordar que els migrants són "portadors de drets fonamentals, que ningú concedix ni pot arrabassar".

Els convocants recordaven el dret a una vida plena, a la llibertat de moviment, a la salut, a l'habitatge, al treball, a viure sense por ni discriminació que té tot el món. “Són drets que l'Estat espanyol vulnera, per això ens veiem en l'obligació de reclamar als carrers que es garantisquen”, afirmaven els manifestants.

A estes dificultats se suma el “racisme immobiliari”, una "violència quotidiana que nega el dret a l'habitatge o imposa condicions abusives pel color de la pell o l'origen". “Quan una persona migrant acudix a una immobiliària, patix discriminació pel seu accent, perquè es creu que no complirem amb el pagament, i estem malvivint”, denunciava Ángela Pedraza, portaveu de la Plataforma pels Drets de les Persones Migrades i presidenta de València Acull.

Una altra de les qüestions en les quals s'ha centrat la protesta és l'empadronament, que “és més que un tràmit, és la clau d'accés als drets bàsics i una forma de reconeixement administratiu”.

“Sense empadronament no hi ha sanitat, educació ni protecció social. Per això defensem l'empadronament universal, sense traves ni requisits arbitraris. Volem ciutats que acullen, no que expulsen”, reclamaven els manifestants.

D’altra banda, han insistit que “les evidències assenyalen que les persones migrants no són les responsables dels problemes de seguretat”. “En canvi, sí que són els que més pateixen la precarietat, l’exclusió i la violència institucional”, afegien.

“Les xifres demostren que no es poden crear eixos estereotips, com tampoc es pot generalitzar pels casos de corrupció que estem coneixent", afegia Pedraza.

Finalment, ha denunciat que "les mesures anunciades per la Generalitat alimenten la islamofòbia i fomenten la divisió entre bons i dolents migrants", i també el paper de Frontex, "una estructura que prioritza la impermeabilitat de les fronteres sobre els drets humans, que opera amb opacitat i que ha sigut qüestionada per pràctiques il·legals i violentes".