En la quarta part de les llars valencianes només viu una persona
Quatre de cada deu valencians que viuen a soles tenen més de 65 anys. I dues terceres parts són dones.
La quarta part de les llars valencianes, el 25,8%, són unipersonals, és a dir, són persones que viuen a soles. Ho diu l'enquesta contínua sobre les llars espanyoles del 2017, elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
La xifra és pràcticament igual que la mitjana espanyola (25,4%). Tot i això, el nombre de cases valencianes formades per una sola persona ha baixat en 900 respecte del 2016. Aquesta dada inverteix la tendència a l'alça que es viu al conjunt de l'Estat, on hi ha hagut un increment d'un 1,1%.
Si ho mirem per edats, els majors de 65 anys que viuen a la Comunitat Valenciana representen la majoria de les llars unipersonals, 42,4%. I la majoria són dones, 147.800 enfront dels 71.100 homes.
El nombre total de llars a la Comunitat Valenciana, 1.996.200, també ha disminuït en 2017 en una dècima. És la sexta comunitat autònoma on més s'ha reduït i, de nou, es produeix una tendència contrària a la mitjana del país. A tot Espanya el nombre de llars ha augmentat en un 0,4%, i ha arribat als 18.472.800. Encapçalen la llista Ceuta i Melilla i la tanquen Castella i Lleó i Extremadura.
L'enquesta de l'Institut Nacional d'Estadística també aporta una altra dada cridanera. Més de la meitat dels joves entre 25 i 29 anys viuen amb els seus pares. Un percentatge que baixa fins al 24% entre els de 30 i 34 anys.
Més llegit
-
Les farmàcies estudien fer vaga pels impagaments: "Hem de demanar préstecs per a sufragar la despesa de la Seguretat Social"
-
À Punt estrena l’exitosa sèrie britànica ‘Doc Martin’, una comèdia diària per a les vesprades d’estiu
-
Qui, quant i com acollir-se a les noves tarifes del transport públic que entren en vigor este dimarts?
-
Els senyals de trànsit s'adapten als nous temps
-
Dissabte tràgic a les carreteres: quatre morts i quinze ferits en quatre accidents
-
L’alcaldessa de València, María José Catalá, celebra l’inici d’unes obres “transformadores” en Pérez Galdós i Giorgeta