Preocupació en Aspanion per l’eixida de les unitats de càncer infantil dels psicòlegs, que Sanitat substituirà amb personal públic

El Dia del Càncer Infantil, una efemèride de conscienciació i unitat de la societat civil entorn la patologia, ve precedit enguany d'una controvèrsia inèdita a la Comunitat Valenciana. Associacions de suport als pacients han rebut l'orde de deixar d'oferir l’acompanyament que prestaven a malalts i familiars dins els hospitals públics valencians. És el cas d'Aspanion, l'organització de referència en l'atenció a les famílies de xiquets i adolescents amb càncer. La Conselleria de Sanitat precisa que "no s'impedix l'accés als psicòlegs de les associacions" però que "s'ha de circumscriure a l'activitat de voluntariat" que figura en el "conveni que tenen amb la conselleria".

Amb més de tres dècades de treball, Aspanion té presència de dilluns a diumenge (a través de cinc psicòlegs i tres treballadors socials) en les unitats d'oncologia pediàtrica dels hospitals La Fe i el Clínic, a València, i del Doctor Balmis d'Alacant. El psicòleg i el treballador social de l’associació que operen en el centre hospitalari alacantí han rebut l’ordre confirmant-los l’eixida. Havien de fer-ho el 10 de febrer, però han aconseguit postposar-la un mes, després de negociar-ho amb la gerència. L’ONG no ha rebut una altra comunicació formal de la conselleria.

Aspanion acusa l'administració de "posar en risc la qualitat assistencial" els menors i les famílies perquè "perdran el suport diari psicològic en els moments més complexos de les seues vides”, “quan són informats d'una malaltia greu que posa en risc la vida dels fills i filles"; i durant els alts i baixos del procés, inclosos aquells casos amb desenllaç negatiu. Dijous van activar una petició en change.org per a revertir la situació que ja replega prop de 3.000 signatures.

Un tema "estrictament jurídic de l'àmbit laboral" per a Sanitat

La Conselleria de Sanitat ha precisat a À Punt que "no s'impedix l'accés als psicòlegs de les associacions" però que "s'ha de circumscriure a l'activitat de voluntariat" que figura en el "conveni que tenen amb la conselleria". Això impedix “l’activitat assistencial”, com "l'accés a la història clínica, la consulta i el seguiment dels casos", funcions que restringixen als facultatius.

Els convenis de col·laboració –apunten les mateixes fonts– són per a activitats de voluntariat i no de professionals sanitaris, que només poden actuar com a tal en les seus de les associacions, “per a les que reben subvencions de conselleria”. “És un tema estrictament jurídic en l’àmbit laboral”, subratllen.

Recanvis en l'estratègia de salut mental

Des del departament de Marciano Gómez destaquen la creació de la figura del “psicòleg general sanitari”, dins l’estratègia valenciana de salut mental, que promet 60 places d’esta categoria que “prestaran assistència a pacients de càncer, entre d’altres patologies” als pacients dels 33 hospitals públics. La Generalitat esta fent proves selectives per a cobrir les primeres d’estes places, dins l’oferta pública d’ocupació de 2025.

En Aspanion, diuen no entendre “per què, ara, després de més de 30 anys d’acompanyament” s’ha fet este canvi i qüestionen l’argumentari de Sanitat, per què mai han accedit als historials clínics. En l’associació demanen la mateixa cobertura de professionals i horari en l’atenció si s’executen estes eixes. En l’ONG preocupa sobre manera “l’impàs”. Què passarà “si no s’activen ràpidament els recursos que substituïsquen els nostres suports”, un buit que consideren podria causar un “dany irreparable” a les famílies, segons ha remarcat el seu president, Jesús Maria González, en el magazín La Vesprada d’À Punt.

Aspanion: "Donem una ajuda essencial que no pot desaparéixer"

“Som famílies cuidant altres famílies en el pitjor moment imaginable. La nostra ajuda no és un complement, tampoc es pot entendre com a competència, és simplement essencial i no pot desaparéixer”, advertix González, que va fundar l’associació a partir de l’experiència personal, precisament per a evitar altres pares i mares la falta d’acompanyament que la seua família va experimentar prop de 40 anys abans.

Destaca per això, també, la contribució dels seus treballadors socials per a minimitzar els problemes i la burocràcia derivada dels ingressos de llarg termini dels menors, com els permisos laborals, sobre discapacitats o l’allotjament en pisos d’acollida. Un assessorament a peu d’hospital, subratllen, per a facilitar la vida a les famílies i evitar que el menut quede a soles.