Premis Nobel reivindiquen que la IA és molt útil, però reclamen una regulació internacional

La intel·ligència artificial (IA) és "extremadament útil" en ciència, però requereix "una regulació internacional des d'un principi", especialment en determinats àmbits com la indústria de defensa, i és necessari així mateix transparència i coneixements per a evitar manipulacions a l'hora d'aplicar-la com en el cas del tractament de les imatges.

Així, ho han reclamat en roda de premsa aquest dilluns els jurats dels Premis Rei Jaume I Klaus Von Klitzing, premi Nobel de Física 1985, el doctor Anton Zeilinger, premi Nobel de Física 2022, i el doctor Morten Meldan, premi Nobel de Química 2022, que es troben per primera vegada a València per a deliberar com a jurats en la 35 edició d'aquests guardons, que es donaran a conéixer demà.

Campanya creativa "sinmiedoalaia.es"

Precisament, la Fundació Valenciana Premis Rei Jaume I ha llançat, amb motiu d'aquests premis, la campanya creativa "sinmiedoalaia.es" per a reivindicar els beneficis concrets que ofereixen aquest tipus de tecnologies en un moment en el qual està en centre del debat tecnològic.

De fet, la setmana passada experts i investigadors van publicar una carta oberta, encapçalada pels pares d'aquesta tecnologia, en la qual advertien que la IA suposa un "risc d'extinció" per a la humanitat, igual que catàstrofes com una guerra nuclear o una pandèmia.

Sobre aquest tema, Morten Meldan, que ha elogiat el nivell de formació en investigació d'Espanya encara que troba a faltar una infraestructura que la recolze, ha apuntat que la IA és "extremadament útil en la ciència". No obstant això, ha reclamat des del principi una regulació internacional per a conjurar els possibles "problemes" que pot comportar-ne l'ús, especialment en determinats camps com la indústria de defensa en l'aplicació en els conflictes bèl·lics.

Per part seua, el Nobel de Química, Aaron Ciehanover, ha assegurat que pacients atesos en proves mèdiques per aquesta tecnologia parlen de l'empatia de la màquina, que no té presa a atendre i parla amablement.

Transparència contra la manipulació

D'altra banda, Klaus Von Klitzing ha exposat que la IA "no crea nou coneixement", a diferència dels treballs dels científics, sinó que "mira cap arrere, cap als coneixements que ja tenim i els organitza d'una altra manera". En aqueix sentit, ha advertit que es pot emprar per a modificar imatges i per això es requereix "transparència, regulació i una bona informació" per a detectar aquestes manipulacions.

De la mateixa manera, el doctor Anton Zeilinger ha assenyalat que el seu grup d'investigació treballen des de fa un parell d'anys amb la IA i que és "molt interessant" perquè els ha permés desenvolupar "experiments quàntics que un ésser humà no hauria pogut aconseguir".

Així, ha apuntat que l'ús de la IA pot suposar "un gran avantatge o una cosa estúpida" i també requereix habilitats per a poder discriminar si estan parlant amb una persona o amb ChatGPT. "Arribarà un dia en què ni tan sols es necessite encendre l'ordinador", ha apuntat.