Les polseres per a controlar els agressors masclistes, a debat

Maria, nom fictici, està en el projecte Cometa des de fa tres anys. En el moment menys esperat pot rebre la telefonada de la policia que l'avisa que el seu agressor, amb la polsera telemàtica, s'ha botat l'orde d'allunyament.

“El dispositiu, a mi, personalment, m’ajuda. Però sí que és veritat que quan es dispara, t’entra molta por”, explica Maria amb la veu trencada en recordar el moment en què el dispositiu l’alerta. Una ansietat amb què conviure i una solució a mitges.  

Per la seua banda, Carla Climent, tècnica d’Alanna, denúncia que “continuen limitant més l’autonomia de les víctimes que la dels agressors. Ocorre el mateix amb les ordes d’allunyament, moltes dones acaben abandonant els seus domicilis, les seues ciutats”, insisteix en el fet que “les que fan això, són elles”.

 És la mostra que el sistema de les polseres Cometa pot tindre conseqüències negatives per a la víctima. Per a alguns jutges, s'hauria d'estudiar cas per cas. Lara Esteve, magistrada especialitzada afirma que “s’ha d’adoptar tenint en compte totes les circumstàncies del cas i d’una manera allunyada de mesures estandarditzades”. A criteri seu, “de manera completament individualitzada”.

Les polseres que controlen els moviments dels agressors via GPS tornen a estar en el punt de mira. La delegada de govern contra la violència de gènere, Victoria Rosell, ha anunciat que, des de desembre, s'ha ordenat instal·lar-les en 24 hores per a les excarceracions sobrevingudes en entrar en vigor de la llei de “només sí és sí”. El Consell General del Poder Judicial assegura que desconeix per completa mesura.