Les plaques fotovoltaiques es mengen el terreny de cultiu a Requena

Actualment una gran quantitat de les persones que es dediquen a la viticultura s’enfronten al dilema de continuar cultivant una terra que amb prou faena els dona beneficis o llogar-la per un preu molt més elevat per a instal·lar-hi plaques solars.

És el cas de Fernando que treballa dos hectàrees i mitja de vinyes com ja feia son pare per les quals ara li ofereixen 25.000 euros per a instal·lar-hi plaques solars fotovoltaiques. A ell li paguen entre 20 i 22 cèntims per cada quilo de raïm, explica a À Punt, molt poc benefici per a guanya-se la vida.  

Actualment hi ha projectades 1.000 hectàrees (un milió de metres quadrats) de plaques solars en aquesta zona que ocuparien l’espai que ara per ara es destina al cultiu de cereals, vinyes i ametlers.

Tot i ser l'únic que ha volgut parlar amb À Punt, hi ha molts llauradors a Requena en la mateixa situació que Fernando, i la majoria no s’ho pensen a l’hora de vendre. La manca de relleu generacional i els pocs ingressos que genera el camp els pot més que la tristesa que els provoca deixar un ofici i una terra que, fins ara, havien passat de generació en generació. 

Des de la Unió de Llauradors aposten per les energies renovables, però defenen una ocupació ordenada que no destrosse el paisatge rural. El seu secretari general, Carles Peris, ha defés en declaracions a À Punt que les zones que puguen patir un impacte visual o sobre el territori, així com les que tinguen un alt valor agrícola, haurien de ser les últimes on es permetera la instal·lació massiva de plaques fotovoltaiques.