El papa llança un missatge contundent a Europa: “No es pot parlar de dignitat i deixar que els mars siguen cementeris”

El papa Lleó ha llançat este dijous, des de les Canàries, un missatge a Europa en matèria de migració: “No es pot parlar de dignitat i deixar que els mars siguen cementeris”. Així de contundent s’ha mostrat el summe pontífex precisament en un dels punts d’arribada a Europa dels migrants des d’Àfrica, el port d’Arguineguín, a Gran Canària.

Les paraules indignades de Lleó XIV per la inacció d’Europa respecte a la gestió dels fluxos migratoris se sentien quan falten poc més de 24 hores perquè entre en vigor el Pacte Europeu de Migració i Asil, que consagra el principi de retenció en frontera i permet als estats alliberar-se d’acollir la quota de refugiats que els correspon per a ajudar els països receptors si abonen 20.000 euros per persona.

Des de les Canàries, tercera destinació del viatge per Espanya, Lleó XIV ha afirmat que “no n'hi ha prou de gestionar arribades, distribuir xifres, reforçar fronteres o lamentar els morts quan ja han ocorregut”, ha dit en la sexta jornada del viatge oficial a Espanya i després d’haver partit este matí des de Barcelona.

“Cada barca que arriba no porta només migrants; porta una pregunta: quin món hem construït, si tants germans han d'arriscar la mort per a buscar vida?”, manifestava.

Ha agregat que el drama migratori “ha de convertir-se en examen de consciència”. En este sentit, ha retret a Europa que “no pot proclamar la dignitat humana i acostumar-se al fet que el Mediterrani i l'Atlàntic continuen sent cementeris sense làpides”.

En una duríssima intervenció, després dels dramàtics testimonis que han intervingut des del port, el màxim representant de l’Església catòlica ha fet una crida als que “tenen en les seues mans responsabilitats decisives”.

Lleó XIV ha exhortat les nacions d’origen a crear "condicions de pau, justícia i desenvolupament" i als països de trànsit els ha cridat "a protegir i no a deixar els febles en mans de xarxes criminals".

Així mateix, ha instat la comunitat internacional a activar "una cooperació eficaç i perseverant", però també ha enviat un missatge a l'Església. En referència a la institució que representa, ha dit que “l'acolliment del migrant no pot ser una cosa secundària ni delegada únicament a alguns voluntaris”. “No podem passar de llarg de les pasteres”, ha ressaltat.

El summe pontífex també ha subratllat que “la dignitat humana exigix vies legals i segures, rescat i assistència, cooperació real contra els traficants, protecció efectiva a les víctimes, processos seriosos d'acolliment i integració, i polítiques que permeten a cada persona viure amb dignitat en la seua pròpia terra”.

En cada rescat veiem a una persona la vida de la qual depén directament de nosaltres Tito Villarmea - Capità de Salvament Marítim

El primer que ha fet el papa en arribar a les Canàries ha sigut escoltar, al moll d’Arguineguín, testimonis de persones migrants i de professionals que treballen atenent-los.

Un d’ells ha sigut Tito Villarmea, capità de Salvament Marítim a la Guardamar Urania, que ha rescatat més de 20.000 persones. Ha admés davant del pontífex estar acostumat “a la tensió”, una situació que provoquen “naufragis, nits fosques o veus que esperen l'arribada de les embarcacions taronja”.

Testimoni colpidor

Villarmea ha relatat una ocasió en la qual una dona es va acostar a la seua filla de catorze anys morta en la travessia de la pastera: "Li va llevar el gorro i la caçadora i va traure unes arracades daurades per a col·locar-li-les emocionada. Era una xiqueta. Va plorar ella i vaig plorar jo, perquè soc pare de dos adolescents. Podrien haver sigut les meues filles. En cada rescat veiem una persona la vida de la qual depén directament de nosaltres".

Després, María Reyes Alemán, voluntària de Càritas, ha donat veu a les dificultats del seu treball d'ajuda als migrants: “Més enllà del cansament visible, ens impactava la mescla d'incertesa i esperança que portaven. Ens feia mal el seu drama humà i sentíem que no aconseguíem comprendre tota la magnitud del que estava passant”, ha declarat.

No em vaig anar del meu país perquè volguera. Alimentar-nos era quasi impossible.Testimoni d'un migrant nigeriana

Així mateix, una voluntària ha llegit el testimoni d'una dona nigeriana víctima del tràfic de persones, que, per motius de seguretat, no ha assistit personalment a la trobada amb el papa.

"Soc de Nigèria. Vinc d'una família de huit germans, i des de molt xicoteta vaig aprendre el que significa lluitar cada dia només per a sobreviure. No me'n vaig anar del meu país perquè volia. Me'n vaig anar perquè no hi havia una altra eixida. Alimentar-nos era quasi impossible. Als catorze anys ja estava sola davant de la vida, buscant com seguir avant. Una lluita que no ha acabat", ha llegit en representació de la dona migrant.