Els pacients de l’Hospital del Vinalopó són els que menys esperen perquè els operen: 39 dies

Els pacients de l’Hospital del Vinalopó, situat a Elx, són els que menys temps esperen perquè els operen, 39 dies de mitjana, segons les dades que facilita la Conselleria de Sanitat. En l'extrem contrari, el del centre amb la llista d'espera de més dies se situa, precisament, un altre de la mateixa ciutat, l'Hospital General Universitari d'Elx, on la llista d'espera mitjana és quatre vegades major, de 137 dies, com consta en el portal informatiu de la Conselleria. Pel que fa a la mitjana d’espera al conjunt d’hospitals públics de la Comunitat Valenciana, se situa en 88 dies a finals de 2025.

Es dona la circumstància que l'hospital que presenta una llista d'espera amb menys dies de tota la Comunitat Valenciana, el del Vinalopó d'Elx, és l’únic públic del nostre territori que a hores d’ara gestiona una empresa privada, el Grup Ribera.

De fet, el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, defensava fa un mes la continuïtat de la gestió privada d’este centre i de l’àrea sanitària, per la qualitat dels servicis que oferix i pels compromisos que va assumir l’adjudicatària, entre els quals citava l’ampliació d’un centenar de llits en este hospital i la construcció d’un nou centre de salut de Crevillent.

Esperes d'entre 53 i 137 dies

Junt amb l’hospital il·licità del Vinalopó, l’Hospital de Requena és el segon que manté menys temps els pacients en llista d’espera, amb 53 dies, seguit pel de Sagunt (55 dies) i el de Vinaròs i el Doctor Peset de València (59 dies). Per darrere estan els usuaris dels hospitals de Manises i Alcoi, amb 61 dies en llista d’espera per a entrar al quiròfan, els de l’hospital de la Vila Joiosa (62 dies), així com els de Gandia i la Ribera, on esperen 67 dies.

Un dia més que els pacients d’estos dos centres hospitalaris han d’esperar els pacients de l’Hospital de la Plana, a Vila-real, i del d’Orihuela (68 dies), mentre que els pacients dels hospitals Arnau de Vilanova de València i de Llíria esperen dos dies més (69 dies). Els hospitals de Torrevieja (70 dies), Clínic de València (75 dies) i d’Elda (78 dies) són els següents en la relació dels hospitals de la Comunitat Valenciana amb menys temps d’espera per a les operacions quirúrgiques.

Així mateix, els pacients de l’Hospital de Dénia, els del de Xàtiva i els d’Ontinyent esperen 79 dies de mitjana, d’acord amb les dades que proporciona Sanitat. Això suposa que esperen el doble que el veïnat adscrit a l’Hospital del Vinalopó, el que menys fa esperar els usuaris pendents d'operacions.

La majoria dels hospitals més grans de la Comunitat Valenciana són els que concentren les llistes d'espera de més dies. Així, el General (102 dies) i la Fe de València (122 dies), el General (127 dies) i el de Sant Joan a Alacant (113 dies), el General de Castelló (119 dies) i el General d'Elx (137 dies) superen, en tots els casos, el centenar de dies de llista d'espera mitjana.

Els pacients de prioritat 1

La Conselleria de Sanitat feia este dimecres balanç de l’estat de les llistes d’espera dels pacients que estan a l’espera d’una intervenció. En este sentit, la Conselleria apuntava que els usuaris a qui han d'operar en un termini màxim de 30 dies, els denominats de prioritat 1, havien d’esperar 61 dies en juny del 2023, mentre que en desembre de l’any passat, dos anys i mig després, este temps es reduïa fins a 24 dies.

El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, atribuïa esta retallada del temps d’espera “a les mesures posades en marxa i al treball dels sanitaris”. “En estos moments s’està complint el termini per a fer intervencions quirúrgiques de prioritat 1, per estar per davall del mes establit com a temps de demora mitjana”.

Quant als usuaris que esperen una operació de prioritat 2, que són les intervencions que han de fer-se en un termini no superior a 90 dies, Sanitat ha indicat que la llista d'espera mitjana és de 87 dies.

A més, destaquen que s’ha reduït en prop del 29% el nombre de pacients pendents en esta prioritat. Sanitat compara les dades de desembre del 2025 amb les de l’inici de la legislatura, que evidencien la tendència a la baixa dels últims anys, “en passar de 12.270 pacients el desembre del 2024 a 12.163 finalitzat el passat exercici”, segons matisen.

Marciano Gómez ha explicat que “la implementació d'estratègies diferenciades per prioritat ha permés avançar cap a un sistema més eficient i, el que és més important, centrat en la gravetat de la patologia que presenta cada pacient, amb especial atenció en la prioritat 1 i 2, anteposant sempre els indicadors de salut per damunt de qualsevol altre aspecte”.

Descens interanual del 2% i repunt semestral del 6%

Actualment, 72.800 pacients esperen que els operen en algun dels nostres hospitals públics, la qual cosa implica 1.358 persones menys que al tancament del 2025. D'acord amb estos termes absoluts interanuals, el volum de persones que integren les llistes d'espera s'ha reduït en vora un 2%.

Ara bé, si s'atén les dades semestrals del 2025, les llistes d'espera han repuntat des de mitjan any. Al juny, hi havia 68.638 usuaris esperant passar pel quiròfan, mentre que al desembre n’eren 72.800, com es pot comprovar en el portal informatiu de la Conselleria de Sanitat. Això suposa un increment superior als 4.100 pacients, cosa que en termes percentuals seria un 6%.