"Morir era un alliberament": Maria és una de les set persones que ja han demanat l'eutanàsia

Amb 67 anys, a Maria, veïna del barri de la Malva-rosa de València, li diagnosticaren una atròfia multisistèmica. Una malaltia neurodegenerativa sense cura i que, a poc a poc, l'havia feta totalment dependent.

Fa tan sols uns dies, assegurava en una entrevista que solament podia menjar sola. Per a tota la resta d'activitats quotidianes, com anar al lavabo, fer el dinar o escriure, necessitava ajuda.

El mateix dia que el metge la va informar de la seua malaltia i les implicacions que tenia, Maria va demanar l'eutanàsia.

Noelia, la filla de Maria, recorda com el metge els va dir que es podien fer cures pal·liatives però que l'eutanàsia activa no era possible. "Jo li vaig dir que sí, que acabava d'aprovar-se la llei i que, a més, ma mare havia viscut als Països Baixos i coneixia el procediment", conta.

Els Països Baixos, juntament amb Bèlgica, Luxemburg, el Canadà, Colòmbia i Nova Zelanda són els únics estats del món que han regulat el dret a la mort digna. Ara, també s'hi afig Espanya.

Des que s'inicia el procediment fins que s'executa l'eutanàsia, passen uns dos mesos. El pacient ho sol·licita a algun dels metges que li fa els seguiments. A Maria la va ajudar a morir la seua psiquiatra. En el procés, a més, el pacient decideix si vol morir a casa o a l'hospital. En el cas de Maria havia de ser a l'hospital perquè havia decidit donar els seus òrgans

Per a Maria, morir era "un alliberament". Finalment, la setmana passada va poder morir dignament i sense dolor a l'Hospital Clínic de València.

El Congrés va aprovar la llei d'eutanàsia al març d'enguany i va entrar en vigor al juny. Des d'aleshores mig centenar de persones han sol·licitat l'eutanàsia, set d'elles a la Comunitat Valenciana.