Mor als 86 anys l’historiador Josep Fontana

Josep Fontana ens diu adeu als 86 anys. Nascut en la capital catalana el 20 de novembre de 1931, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i va ser deixeble de Jaume Vicens Vives, Ferran Soldevilla i Pierre Vilar. Entre els autors que més l’influïren en la configuració del seu pensament hi ha els historiadors d’arrel marxista, el britànic E. J. Hosbawm i l’italià A. Gramsci.

Considerat com un dels historiadors més prestigiosos d’Espanya, amb obres com La fallida de la monarquia absoluta (1814-1820), Europa ante del espejo o La historia després de la fi de la història es va especialitzar en la història contemporània.

Va treballar sobre els models de transició de l’antic règim al capitalisme i es va centrar a estudiar la formació del mercat peninsular, les revolucions de 1820 i 1868 a Espanya i Catalunya i, especialment, les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic.

Lector compulsiu des que el seu pare li feia fer les fitxes de la llibreria de vell que regentava, va assumir la tasca titànica de les mirades de focus obert que arribaven al cim amb l’obra immensa de Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (2011), una mirada sobre la guerra freda i les seues conseqüències.

Fontana ha sigut una de les veus més reconegudes sobre la història espanyola i catalana de la modernitat. Té una vintena d’obres publicades i l’han reconegut com a doctor honoris causa les universitats de Valladolid, Girona, València o Comahué (Argentina).

Professor a les universitats de València, Barcelona i Liverpool

Josep Fontana fou un dels fundadors de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives a la Universitat Pompeu Fabra, on ha acabat la seua trajectòria com a professor emèrit, i va treballar també a les Universitats de València, Barcelona i Liverpool.

També va obtindre el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística el 2007 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2006.

Només ser coneguda la seua mort, amics i seguidors han lamentat la notícia i s’han pronunciat a través de les xarxes socials. Entre altres qualificatius ha rebut el de “mestre de mestres”, “mestre d’historiadors”, “professor de professors” o “historiador de referència”.