L'associació valenciana de famílies educadores fa una crida a la societat: “Necessitem almenys 1.700 llars per a acollir menors”

La secretària de l’Associació de Famílies Educadores d’Alacant, València i Castelló, Amparo Marzal, ha detallat que a la Comunitat Valenciana hi ha 1.700 xiquets, xiquetes i adolescents vivint en centres d’acollida, dels quals almenys un centenar són menors de sis anys. Per això, ha fet una crida a la societat valenciana perquè s’hi informe, es mobilitze i faça el pas d’acollir-los en les seues llars. “Necessitem almenys 1.700 famílies per a acollir-los, ja que l’ideal és que hi haja una gran borsa perquè es puga trobar la millor llar per aquell xiquet o xiqueta que necessita protecció”, ha manifestat.

En una entrevista este dijous en Les notícies del matí, ha explicat que l’acolliment familiar és un sistema de protecció perquè els xiquets i xiquetes que no poden viure amb les famílies biològiques visquen amb famílies alternatives. En concret, el 60% acaben vivint famílies extenses —oncles, avis, cosins, etc.—, però la resta es tracta de llars que s’oferixen a l’administració fins que la situació de les famílies biològiques millore o s’acabe apostant per l’adopció.

La portaveu de l’associació ha recordat que la llei determina que tots els menors d’edat tenen dret a viure en família, però que si no existix esta opció, “només queda el recurs residencial”. En concret, el 60% dels menors que hi ha als centres tenen entre 15 i 17 anys, “els que ho tenen per a trobar una família”. “Si la gent té por de fer entrar a casa un xiquet o xiqueta, esta creix quan és adolescent. És trist perquè ells són més conscients de la seua situació, del que els està passant. Saben què significa viure en un centre d’acollida, com això els estigmatitza, i tots volen viure en una família”.

Per això, la portaveu d'Afevac ha fet una crida a totes les administracions perquè impulsen campanyes de difusió, promoció o foment de l'acolliment familiar. "Es coneix l'adopció, però no l'acolliment. Volem que se'n parle, perquè hi ha moltes opcions per a molts xiquets", ha afegit.

Tot i això, reconeix que la possibilitat d'acollir és encara més complicada quan són xiquetes i xiquets estrangers no acompanyats. “Són menors igual que la resta”, sentencia. Sobre la negativa d’algunes comunitats autònomes, entre elles la valenciana, a acceptar el repartiment d’estos xiquets i xiquetes que establix el govern espanyol, Marzal ha deixat clar que hi ha una gran falta de “sensibilitat i coneixement” per part de les administracions sobre la seua situació. “Són xiquets amb problemes i necessiten la protecció dels adults”, ha conclòs.