L’arquebisbe de València reivindica el valencià en l’Església, però admet que “falta molt per recórrer”

“Falta molt per recórrer”. Així veu l’arquebisbe de València, Enric Benavent, la situació del valencià en l’Església. Tot i admetre que s’estan fent “xicotets passos” per a estendre l’ús de la nostra llengua en esta institució, reconeix que encara queden moltes situacions o entorns en què no s’empra. A pesar d’esta situació, Benavent ha remarcat que els membres de l’Església poden usar el valencià quan vullguen. “A ningú li he dit jo ni cap arquebisbe que no es pot utilitzar el valencià”, ha dit en el Fòrum Europa, on ha intervingut este dijous.

Assenyalava que hui en dia pot “utilitzar-lo qui vullga”, perquè “no està prohibit”. A parer seu, en els últims anys s'estan fent "xicotets passos" per a la normalització lingüística, encara que ha lamentat que, davant de "cada passet" fet, "de seguida apareixen els analistes". "Si s'usa una parauleta i se n'usa una altra, immediatament s'arma una polèmica", afirmava en este sentit.

Davant d'esta situació, l’arquebisbe de València, natural de Quatretonda i valencianoparlant, ha considerat que l’important és que el valencià "es despolititze". En esta línia, com a exemple, ha indicat en el Fòrum Europa que, en la seua etapa a Tortosa, hi havia misses en parròquies en català i en castellà "i cadascú anava a la que volia".

"No és que un anava a una per una llengua, sinó per l'horari. I si em venia bé anar a la missa de nou, perquè anava a la missa de nou. Si era en català, doncs en català. I si era en castellà, doncs en castellà. I ningú muntava cap polèmica", ha matisat.

Educació en valencià

En opinió de l’arquebisbe, en la mesura en què a les parròquies s’utilitze el valencià, en l'Església "s'aniran fent passos". "I això és important", ha afegit. A més, l’arquebisbe de València ha demanat no oblidar "que en la nostra diòcesi més del 50% dels pares trien l'educació en valencià per als seus fills a l'escola pública".

Per tant, l’arquebisbe ha insistit que el valencià "no està prohibit" a l'Església i ha assenyalat que la seua responsabilitat és que el clergat i les institucions eclesials "tinguen una obertura" en este sentit "i que no excloguen el valencià per ser valencià". "És un procés i un procés en el qual nosaltres hem d'estar atents, però el més important és que això es poguera viure en pau", ha afegit.

Benavent ja va manifestar en el seu primer discurs com a arquebisbe, el desembre del 2022, la seua predisposició a oficiar misses en valencià. A més, es mostrava partidari de “buscar les eines per a donar resposta a l’interés legítim de moltes persones”, en referència al fet de seguir els actes religiosos en valencià.

Ja en aquella ocasió, manifestava que si “un pare demana que bategen el seu fill en valencià” és “un desig legítim”. Considerava en aquell moment, el seu desig que el valencià “no es vera com un problema”.

Contrari a la prioritat nacional

D'altra banda, Enric Benavent ha rebutjat el concepte de prioritat nacional que reivindica Vox i ha defensat que l'única cosa que ha de guiar els cristians és "la d'ajudar les persones que ho necessiten". "No podem negar l'ajuda per ser d'una raça, d'una llengua, d'una religió o d'un país diferent", ha agregat.

En esta línia, en la seua intervenció en el Fòrum Europa, ha dit que "la prioritat dels cristians és, quan tenim davant de nosaltres una persona necessitada, no distingir si una persona és d'una raça o d'una altra". "Per a nosaltres tots els éssers humans són fills de Déu", incidia.

Per tant, ha garantit que les institucions de l'Església "actuaran sempre mogudes per esta prioritat" i ha diferenciat que "una altra cosa" és que els estats tinguen els seus recursos "limitats", per la qual cosa, "evidentment, ha d'haver-hi uns criteris de distribució". "Però sempre estem a favor i pensem que, quan es tracta d'ajudar persones necessitades, la prioritat és la vulnerabilitat de les persones", ha matisat.