L'excomissionat del govern per a la dana, "tranquil" després de declarar pel seu títol: "He intentat traslladar la meua veritat"

L'excomissionat de la dana del Govern d'Espanya, Josep Maria Àngel, s'ha mostrat "tranquil" després de declarar este divendres al jutjat que investiga la suposada falsificació del seu títol, i ha afirmat: "Quan un va i intenta traslladar la seua veritat, està content. He tingut un tracte excel·lent". Àngel estava citat este divendres a declarar, en qualitat d'investigat, a la secció d'instrucció del tribunal d'instància de València número 4, en la causa oberta arran d'una denúncia per suposada falsedat en document públic d'un títol de diplomat en arxivística i biblioteconomia.

L'excomissionat ha arribat a l'òrgan judicial una hora abans de la seua declaració, cap a les 11 hores, i sense respondre les preguntes dels periodistes que l'esperaven a la porta. A la seua eixida ha indicat que no volia fer declaracions "per respecte al que ha passat", encara que sí que ha manifestat estar tranquil. "Molt bé, molt bé", ha assenyalat. "Quan un va i intenta traslladar la seua veritat, està content".

La seua citació es va produir després que el passat mes d'abril la secció tercera de l'Audiència de València revocara l'arxivament de la causa oberta contra Àngel, excomissionat especial del Govern per a la reconstrucció i reparació dels danys provocats per la dana, i ordenara iniciar la instrucció en considerar que no era descartable que el denunciat fera valdre el suposat títol fals per a accedir a dos pròrrogues en el servici actiu en la Diputació provincial sol·licitades en 2023 i 2024. D'esta manera, la sala estimava els recursos interposats per Manos Limpias i la corporació provincial i, en part, pel ministeri fiscal, contra la decisió del jutge instructor que el novembre de 2025 va desestimar el recurs de la Fiscalia contra el sobreseïment lliure de la causa.

El magistrat considerava que el presumpte delicte de falsedat documental derivat de la suposada falsificació en 1983 d'eixe títol estava prescrit; no es tractava d'un delicte continuat i entenia que la documentació de la Diputació remesa al jutjat per la Fiscalia, de la qual es desprenia que el denunciat no necessitava el títol presumptament falsificat per a accedir a la Diputació, confirmava la procedència del sobreseïment lliure de les actuacions.

Àngel va ingressar el febrer de 1981 com a ajudant tècnic d'Arxius i Biblioteques en l'escala tècnica de l'administració especial representada per la Diputació i el 1983 va presentar el títol amb què quedaria habilitat per a opositar i exercir les seues funcions.

El tribunal —que no es pronunciava sobre l'atipicitat dels fets en relació amb un possible delicte d'estafa— prenia com a punt de partida el tractament que s'atorga a la figura de la prescripció pel Tribunal Suprem en fase d'instrucció i feia referència a les pròrrogues en el servici actiu sol·licitades els anys 2023 i 2024 per part d'Àngel.

Sobre este tema, al·ludia a resolucions de les sales contencioses administratives de tribunals superiors de justícia de distintes regions que posen de manifest que l'acceptació de la pròrroga "passarà, entre altres requisits, per l'aptitud del peticionari per a l'acompliment de les tasques i funcions pròpies del lloc de treball (...)". Esta jurisprudència, afegia, "posa de manifest que cada vegada que el funcionari demana la pròrroga, no es limita a continuar en una situació ni té el dret absolut a la continuació, sinó que ha d'al·legar que reunix els requisits d'aptitud que en el seu moment el van facultar per a optar al lloc en què desitja continuar".

O, d'una altra manera, ha d'esgrimir de forma expressa o per remissió, expressa o tàcita, els títols que l'emparen. L'exigència és tan evident que si formulés la petició excusant-se de la titulació, la resposta haurà de ser negativa per no ser apte per al destí en funció dels requisits normatius exigits a l'efecte", subratllava la sala.

Per tant, entenia que en no ser "descartable" que la persona denunciada "haja fet valdre el seu títol fals en demostració del compliment de la seua preparació, de la seua condició d'apte per a accedir a les pròrrogues en el servici actiu, és manifest que no es disposa de la necessària claredat de fets per a poder cenyir el còmput de la prescripció al moment de la seua inicial presentació en la dècada dels huitanta".