El joc lliure, en perill d’extinció

"Abans es jugava molt al carrer i era una distracció que et possibilitava jugar amb persones de diferents edats, diferents sexes, assumir certs riscos necessaris en el desenvolupament d’una sèrie de competències. Hui dia és més difícil que siga així a les ciutats o, fins i tot, als pobles”, adverteix la doctora en psicologia Sandra Molines. 

Xiquetes i xiquets juguen cada vegada menys temps, amb menys persones i en ambients menys favorables. És l'advertència que llancen psicòlegs i especialistes en joc infantil, que demanen potenciar el joc lliure. Cal repensar el model de ciutat i també potenciar el joc lliure, sense la mirada o la vigilància adulta. “Si segueixes la trajectòria d’alguns xiquets, sempre hi ha una persona adulta que està regulant la manera i les maneres en què s'ha de jugar”, assegura Molines. 

Tampoc no ajuden les agendes sobrecarregades d'activitats extraescolars o la falta d'espais on jugar. El pedagog Andrés Payà apunta també que el canvi en el model de família afegeix un altre entrebanc: "cada vegada més hi ha fills únics, sense germans, cosa que fa que tampoc tinguen altres iguals amb els quals jugar", lamenta l’expert. 

Resulta paradoxal també que el temps de joc siga cada vegada més residual i la quantitat de joguets continue en augment. Més joguets, més material de joc, no significa més joc perquè falten els companys i, sobretot, el temps és clau, un temps de joc que no hi ha. I el que hi ha, asseguren, es destina cada vegada més a les pantalles i menys al joc simbòlic, imprescindible per a l'aprenentatge.