Irene Alegria, mestra de mestres: “La clau està a creure sempre en el nostre alumnat”

Aquest diumenge celebrem el Dia dels i de les Mestres, una figura que, actualment, acompanya l’alumnat en les primeres etapes de l’aprenentatge i que desenvolupa una tasca pedagògica i social fonamental en la construcció de la societat de l’avenir.

Un equip d’À Punt Notícies ha entrevistat la mestra i formadora de mestres Irene Alegria, reconeguda com a la tercera docent millor valorada de tot l’estat espanyol. En l'actualitat, a més, és directora del Màster en Formació del Professorat a la Universitat Europea de València.

Què significa ser mestra?

És la meua vida. Sempre he volgut estar al servei de la societat, conéixer el nostre entorn i el nostre context per a aportar solucions a través de metodologies actives.

Has estat reconeguda com a una de les millors mestres d’Espanya, on està la clau?

La clau està a creure sempre en el nostre alumnat i en les persones que tenim sempre al davant i, així, trobar solucions en l’educació, que és un dels pilars fonamentals de la societat. Creure en ells, potenciar-los, acatxar-se i entendre què volen dir-nos, tindre una escolta activa i saber què volen transmetre; això és la clau de l’educació.

També has quedat entre les deu primeres docents en la Universitat Europea, què significa això?

Per a mi és un orgull ser formadora de formadors, haver estat en la part més pràctica i vivencial que suposa estar amb xiquets, i ara poder formar a aquelles persones que estaran en les aules. 

Quina diferència suposa passar de formar a alumnes de primària a futurs i futures mestres?

És una diferència molt gran, però igual d’enriquidora. Quan estàs amb els xiquets estàs formant a persones que ja són part de la societat i estan impactant molt en el nostre entorn, i a la universitat estàs formant persones adultes, amb una personalitat atribuïda, que seran part de la formació que rebran els xiquets i els adolescents. Per a mi és un repte, una il·lusió i una alegria poder estar formant aquestes persones i, a l’altra banda, estar aprenent de mestres és molt important per a aquests futurs formadors.

Què t’agradaria que recordaren de tu els teus alumnes?

El fet d’haver cregut sempre en el meu alumnat, tot i haver-me passat factura en alguns moments. Alguns dels meus alumnes, de fet, ja són mestres. M’agradaria deixar una empremta en el cor dels xiquets i les xiquetes i que em recorden amb afecte i estima.

És la professió més bonica del món?

Sí, sempre ho diré.