Investigadors de la UPV descobrixen que el ventricle dret del cor resistix millor les aturades cardíaques

Un equip d'investigadors espanyols, entre ells del Centre d'Investigació i Innovació en Bioenginyeria (Ci2B) de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha descobert que el ventricle dret del cor és més resistent que l'esquerre als efectes d'una aturada cardíaca per fibril·lació ventricular, la més mortal. Una troballa que obri la porta al desenvolupament de teràpies per a posar-hi remei.

La investigació, publicada en la revista Cardiovascular Research, descriu les diferències entre els dos ventricles del cor en la seua capacitat de resistència als efectes d'una aturada cardíaca per fibril·lació ventricular, una de les principals causes de mort sobtada.

A Espanya, la majoria de les 17.000 defuncions anuals per mort sobtada cardíaca són per esta causa.

Este accident cardiovascular sol ocórrer fora de l'hospital, on les probabilitats de supervivència són significativament menors, situant-se per davall del 10%, pel fet que l'activitat elèctrica desorganitzada dels ventricles interromp immediatament el bombament de la sang, cosa que causa isquèmia global i, si no es revertix, la mort en pocs minuts.

Més resistència

Els investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars Carles III (CNIC) han vist que els senyals elèctrics del cor durant una parada cardíaca per fibril·lació ventricular contenen informació clau sobre el dany que patixen tant este òrgan com el cervell.

També que el ventricle dret presenta una resistència més elevada que l'esquerre a la manca de perfusió sanguínia i oxigen que es produïxen durant la parada cardíaca, fent que tinga millor preservació metabòlica i major tolerància a la isquèmia. Tot açò fa que mantinga l’activitat elèctrica durant més temps.

Esta diferència genera gradients en l'activació elèctrica del cor que reflectixen l'evolució del dany subjacent. A més, l'ús del senyal elèctric de superfície en el context d'una parada cardíaca per fibril·lació ventricular permet predir les probabilitats de recuperació neurològica, explica un dels autors, David Filgueiras, especialista en arrítmies del CNIC.

Estes dades han sigut confirmades mitjançant simulacions computacionals desenvolupades en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València.

Clau per a desenvolupar teràpies

Els resultats de la investigació secunden el valor pronòstic de l'electrocardiograma de superfície en el context d'una aturada cardíaca per fibril·lació ventricular. Això permet reconéixer els pacients “amb una probabilitat més gran de recuperació sense seqüeles neurològiques greus”, afig Filgueiras en un comunicat del CNIC.

La troballa aporta “pistes clau” per al desenvolupament de teràpies dirigides a protegir el ventricle esquerre i millorar la seua resistència a la isquèmia durant l'aturada cardíaca, subratlla un altre dels autors, Jorge García, investigador sènior del grup del CNIC i del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (Cibercv).

Andrés Redondo Rodríguez, primer firmant del treball i investigador del CNIC i del Cibercv subratlla la importància d'un enfocament multidisciplinari per a abordar problemes arrítmics complexos com la fibril·lació ventricular, la qual cosa permetrà desenvolupar noves teràpies en un camp amb avanços limitats en les últimes dècades.

La investigació s'ha dut a terme amb la col·laboració de l'Institut d'Investigació Sanitària de l'Hospital Clínic San Carlos (IdISSC); el CIBERCV; l'Institut d'Investigació Sanitària de la Fundació Jiménez Díaz, el Centre d'Investigació i Innovació en Bioenginyeria (Ci2B) de la Universitat Politècnica de València, la Fundació Interhospitalària per a la Investigació Cardiovascular (FIC) i la Universitat Complutense de Madrid.