García Merita (Consell Valencià de Persones Majors): “A les persones grans a voltes se’ns considera un poc inútils”

La població espanyola és cada vegada més major. Ho diuen les estadístiques. Som el país més longeu de la Unió Europea i, segons les projeccions de l’INE, el 2055, el 30,5% dels habitants del nostre país tindrà més de 65 anys. A la Comunitat Valenciana, la població major de 64 anys representa ja el 20,2% del total. Però, curiosament, les persones majors cada vegada se senten més a soles, més “inútils” i més invisibles en una societat cada vegada més accelerada, més tecnològica, més obsessionada per l’eterna joventut i, a voltes, “més deshumanitzada”, en paraules de María Luisa García Merita, presidenta del Consell Valencià de Persones Majors (CVPM), qui ha passat este divendres pels micròfons de Les notícies del matí per a fer una radiografia del dia a dia dels nostres majors.

Una de les coses que ha volgut destacar María Luisa és la tendència de la societat a cosificar la gent gran, atés que ara tot es valora en termes d’utilitat, velocitat, joventut, etc. “La societat actual es basa molt en la utilitat, en la joventut, en el moviment... Aleshores, a les persones majors quasi se’ns considera un poc inútils. Però les persones no són coses. La persona té dignitat; les coses, utilitat”. Ha lamentat que sovint, als majors “els cosifiquen”, els convertixen en coses i, per tant, en “trastos inútils”.

L’escletxa digital

García Merita també ha parlat de les dificultats que tenen els majors a l’hora de fer tràmits en línia, com ara demanar cita a la Seguretat Social, fer una operació bancària o utilitzar el certificat digital o signatura electrònica.

Missió impossible per a molts majors, en una societat en què tot va a la velocitat de la llum i els avanços tecnològics resulten inassolibles per a molts d’ells: “La velocitat de la tecnologia és molt difícil d’assumir perquè abans els canvis eren cada vint o trenta anys. Ara són quasi cada mes. Aleshores, fins i tot entre nosaltres hi ha sentiments que sobres, que ja hauries de morir-te”.

I és que, com lamenta la presidenta del CVPM, ells mateixos són a voltes els primers a automarginar-se, els que senten que ja no són útils a la societat.

Les persones majors hem de reivindicar que encara podem fer coses

També hi ha entre la gent gran un sentiment d’abandonament per part de les administracions públiques. Hi ha un fum d'exemples. Com ara el cribratge per a detectar el càncer de mama, que no es fa a partir de certa edat. García Merita es pregunta el perquè. “Això no vol dir que les dones majors de 69 anys no patixen la malaltia. Al revés, la patixen més”.

També ha volgut recordar la presidenta la dramàtica situació de tants i tants majors durant la dana. Molts estigueren mesos sense poder eixir de casa perquè no tenien ascensor. Ningú els donava una solució. “No eren uns pocs ascensors avariats. Eren 80.000 els que s’havien de reparar. S'hauria d'haver prioritzat açò”, ha asseverat.

María Luisa Garcia Merita també s'ha referit a com ha canviat la societat en els últims anys, amb avis cada vegada més majors que ja no poden ensenyar massa coses als nets:

Abans els avis podien ensenyar als nets coses. Ara és més difícil perquè no es valora l'experiència. I, evidentment, tecnologia no els podem ensenyar

Cada vegada es viu més, s’allarga la vida, s’aspira a ser eternament jòvens, però “no estan dient: volem que la gent major estiga més cuidada”, ha assenyalat.