La formació i la implicació de les famílies, clau en la lluita contra l’assetjament escolar

Arran del cas d'assetjament escolar de Jerez, a Andalusia, À Punt ha volgut conéixer quines ferramentes tenen els centres educatius a la Comunitat Valenciana per a detectar problemes a les aules i per què no sempre funcionen. A l'IES Puçol (l’Horta Nord) i a l'IES Benicalap de València, com en altres instituts valencians, tenen en marxa diferents estratègies per a detectar problemes entre l'alumnat.

Aquests dos centres troben que és important una major implicació per part de les famílies, però també per part de l'administració, perquè la formació per a millorar la convivència forme part del currículum obligatori. Eugeni Serrano, membre de l’equip de convivència i mediació de l’IES Puçol, ha explicat que aquesta iniciativa els ajuda a detectar problemes. “Unim l’alumnat major amb alumnat menor dels primers cursos per a detectar també possibles problemes d'assetjament”, ha indicat.

Lluïsa Cifre, de la Comissió d’Igualtat de l’IES Benicalap de València, ha explicat que tenen “tutories afectives per part de professorat, que atén alumnat que té una dificultat especial. L'alumnat té professors, professores i alumnes de referència que saben que hi poden acudir”, ha afegit.

A pesar de tota aquesta oferta, són conscients que no és suficient. “Aquests són temes que s'haurien de treballar des de les edats més primerenques, però dins del currículum”, ha explicat Cifre.

En el cas concret dels problemes de salut mental i les unitats de resposta ràpida anunciades per l'anterior govern, amb professionals sanitaris per a resoldre dubtes del professorat, no s'ha tornat a parlar. El que va anunciar l'actual conseller, José Antonio Rovira, en començar aquest curs va ser la presència de sanitaris als instituts. 

Un pla de salut mental als centres educatius valencians que la conselleria espera posar en marxa “tan prompte com siga possible”.