Febrer ha sigut un mes molt càlid, amb un dèficit de precipitacions del 47 %, segons l'Aemet

El mes de febrer del 2026 ha sigut molt càlid, amb una temperatura mitjana d'11,8 graus, 2,9 graus superior a la de la climatologia de referència, i la precipitació acumulada ha sigut de 17,7 litres per metre quadrat, un 47% inferior a la de la mitjana climàtica del període 1991-2020 (33,3 l/m²).

Segons el balanç mensual de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) fet públic este dimarts, és el tercer mes de febrer més càlid almenys des del 1950, després del febrer del 1990 i del 2020.

Als observatoris de Castelló de la Plana i València només hi ha un precedent d'un mes de febrer tan càlid, el del 1937, i a l'observatori d'Alacant és el quart més càlid, després del 1937, el 1990 i el 2007.

Les temperatures al febrer

Al febrer, tant les temperatures diürnes com les nocturnes han tingut un caràcter molt càlid, amb una mitjana 3,2 graus i 2,8 superiors a la mitjana normal, respectivament.

La causa d'esta gran anomalia, segons explica Aemet, són els continus temporals de vent de ponent, que van conduir masses d'aire temperades en origen, fins i tot en algun cas d'origen tropical, i que, per diversos processos, arriben al nostre territori reescalfades i seques al litoral.

L'11 de febrer va ser el dia d'hivern més càlid en la mitjana de la Comunitat Valenciana des del 1950 i en els observatoris de les tres capitals la temperatura mínima d'eixe dia va ser la més alta en un mes de febrer des que hi ha registres.

Les pluges al febrer

Les precipitacions al febrer es van acumular durant les dos primeres setmanes del mes, en general amb intensitat de dèbil a moderada i afectant sobretot l'interior de València.

El mes ha tingut un dèficit de precipitació del 47% a la Comunitat i, per províncies, el dèficit mitjà a Castelló ha sigut del 72%, a Alacant ha sigut del 52% i a València del 30%.

Els acumulats més alts s'han registrat a Ademús amb 66,0 litres per metre quadrat, 57,2 a Utiel i 57,0 a Aras de los Olmos.

Aemet explica que això es deu a la situació sinòptica mitjana, en la qual la clau ha sigut l'anòmala presència quasi permanent de baixes pressions associades al corrent polar molt baixes en latitud, al sud de les Illes Britàniques, i altes pressions a l'oest de les Canàries, i sobretot a Groenlàndia.

Això ha donat lloc a la contínua circulació de fronts i de temporals de vent de ponent durant les tres primeres setmanes del mes, quan es van arribar a anomenar fins a cinc borrasques de gran impacte: Leonardo, Marta, Nils, Oriana i Pedro.

El vent al febrer

Pel que fa al vent, el dia de vent més intens va ser el 14 de febrer, quan es va activar l'avís roig a la província de Castelló per ratxes superiors a 130-140 km/h.

Segons recull el balanç d'Aemet, els observatoris de la xarxa van registrar ratxes de vent de 126 km/h a Fredes, 118 km/h a Begís, 114 km/h a Atzeneta del Maestrat i 111 km/h a l'aeroport de València (a Manises).