Els estudis universitaris, tot un repte per a les persones amb dislèxia

Arran de l'anunci de la Conselleria d'Educació de no comptabilitzar les faltes d'ortografia a l'alumnat amb dislèxia en les proves d'accés a la universitat, ara s’obri el dubte de què passarà quan aquest estudiantat arribe als estudis superiors. No hi ha estudis exhaustius de prevalença, però es calcula que almenys un 7% de la població valenciana pateix dislèxia, i molt pocs arriben a la universitat. Només un 1% dels alumnes amb aquest tipus de dificultats d'aprenentatge arriben a la universitat. 

Una trentena d'alumnes amb aquesta dificultat d'aprenentatge s'han matriculat enguany a la Universitat Politècnica de València (UPV), on com en les altres quatre universitats públiques valencianes, funcionen unes unitats específiques que els atenen. “Quan aquests estudiants es matriculen acudeixen directament al servei, i allí s’avalua quines són les seues necessitats. Es pot estudiar fins a un augment d’un 25% del temps per a fer un examen, o es pot ampliar la dimensió de la lletra”, explica la responsable del servei d’atenció a l’estudiantat amb necessitats educatives específiques de la UPV, Isabel Andreu. 

Aquestes recomanacions es traslladen al professorat, que ha d'aplicar-los les mesures. En la majoria de les carreres, a excepció per exemple de Filologia, no tenen en compte les faltes d'ortografia de l'alumnat amb dislèxia. "Les universitats han tingut un interés a formar els tècnics de les unitats per a donar atenció a la dislèxia i altres necessitats de suport", assegura el director del Departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), Javier Roca. 

Es tracta d’una formació que també tenen a l'abast la resta de professorat universitari perquè siga sensible a les dificultats d'aquest alumnat, cada vegada més nombrós. “Les persones amb dislèxia que arriben a la universitat generalment acaben els estudis, probablement perquè són molt persistents, perquè estan acostumades a treballar un poc més i perquè són intel·ligents”, manifesta Roca. Simplement, necessiten suport per a poder cursar els estudis en igualtat de condicions.