Els estudis universitaris, tot un repte per a les persones amb dislèxia
Només un 1% de les persones amb aquest tipus de dificultats d'aprenentatge arriben a la universitat
Arran de l'anunci de la Conselleria d'Educació de no comptabilitzar les faltes d'ortografia a l'alumnat amb dislèxia en les proves d'accés a la universitat, ara s’obri el dubte de què passarà quan aquest estudiantat arribe als estudis superiors. No hi ha estudis exhaustius de prevalença, però es calcula que almenys un 7% de la població valenciana pateix dislèxia, i molt pocs arriben a la universitat. Només un 1% dels alumnes amb aquest tipus de dificultats d'aprenentatge arriben a la universitat.
Una trentena d'alumnes amb aquesta dificultat d'aprenentatge s'han matriculat enguany a la Universitat Politècnica de València (UPV), on com en les altres quatre universitats públiques valencianes, funcionen unes unitats específiques que els atenen. “Quan aquests estudiants es matriculen acudeixen directament al servei, i allí s’avalua quines són les seues necessitats. Es pot estudiar fins a un augment d’un 25% del temps per a fer un examen, o es pot ampliar la dimensió de la lletra”, explica la responsable del servei d’atenció a l’estudiantat amb necessitats educatives específiques de la UPV, Isabel Andreu.
Aquestes recomanacions es traslladen al professorat, que ha d'aplicar-los les mesures. En la majoria de les carreres, a excepció per exemple de Filologia, no tenen en compte les faltes d'ortografia de l'alumnat amb dislèxia. "Les universitats han tingut un interés a formar els tècnics de les unitats per a donar atenció a la dislèxia i altres necessitats de suport", assegura el director del Departament de Psicologia Evolutiva de la Universitat de València (UV), Javier Roca.
Es tracta d’una formació que també tenen a l'abast la resta de professorat universitari perquè siga sensible a les dificultats d'aquest alumnat, cada vegada més nombrós. “Les persones amb dislèxia que arriben a la universitat generalment acaben els estudis, probablement perquè són molt persistents, perquè estan acostumades a treballar un poc més i perquè són intel·ligents”, manifesta Roca. Simplement, necessiten suport per a poder cursar els estudis en igualtat de condicions.
Més llegit
-
À Punt estrena l’exitosa sèrie britànica ‘Doc Martin’, una comèdia diària per a les vesprades d’estiu
-
Moren tres banyistes a les platges de Gandia, Dénia i Benissa
-
Les farmàcies estudien fer vaga pels impagaments: "Hem de demanar préstecs per a sufragar la despesa de la Seguretat Social"
-
Almussafes registra un sisme de magnitud 2,7 i Silla dos més, de magnitud 2,1 i 1,9, respectivament
-
Laura Morell, sobre la llei Bolaños: “La reforma només pretén el control des de dins del poder judicial”
-
Qui, quant i com acollir-se a les noves tarifes del transport públic que entren en vigor este dimarts?
Més vist
-
Informe | La Laboral de Xest
-
30.06.2025 | A la fresca
-
29.06.2025 | Entrada de Moros i Cristians de Benissa | Primera part
-
29.06.2025 | Entrada moros i cristians de Benissa | Segona Part
-
La Universitat Laboral de Cheste, ciutat educativa de primer nivell
-
Carles Alberola recorda la Universitat Laboral de Cheste: “Era un paradís”
Més escoltat
-
30.06.2025 | Línia de fons
-
27.06.2025 | L'estiu 'A la fresca' amb Eduard Forés i Maria Fuster
-
30.06.2025 | Luís Fernández, VIELCA INGENIERÍA
-
30.06.2025 | 90 minuts
-
30.06.2025 | “Fil d’Irene”, el calvari de les dones migrants llatinoamericanes que busquen una nova vida als Estats Units
-
30.06.2025 | A poqueta nit | Primera Part