Les escoles s'estan quedant sense xiquets

Espanya ha perdut, entre el 2013 (el màxim històric) i 2023, 450.000 xiquets menors de setze anys, és a dir, d'alumnes potencials de les etapes obligatòries de l'educació infantil i obligatòria.

El 2037 la xifra haurà sobrepassat el milió de xiquets, per la qual cosa el sistema educatiu passarà d'haver d'absorbir 7,5 milions d'estudiants a menys de 6,5 milions.

Així ho reflecteix l'estudi Las escuelas se están quedando sin niños: una oportunidad para transformar el sistema educativo, d'Esade. L'estudi ofereix una mirada de llarg termini del conjunt del sistema educatiu, analitza l'impacte que la caiguda demogràfica està tenint i l'oportunitat que suposen els majors recursos disponibles per alumne per a millorar l'equitat i qualitat de l'educació a Espanya.

L'informe assegura que la incidència de la caiguda demogràfica variarà per etapes educatives i per territori. En concret, assenyala que, per etapa educativa, l'educació secundària obligatòria perdrà des del seu màxim, que es produeix enguany, un 25% d'alumnat potencial: de quasi 2,1 milions de xiquets entre 12 i 15 anys a 1,6 milions el 2037.

L'educació primària arribarà al seu mínim abans, el 2032, un poc per davall dels 2,4 milions, mentre que en 2017 estava en quasi 3 milions.

Castelló perdrà el 17% dels alumnes d'ací a dotze anys, València, el 12%, i Alacant, el 3%

Per territoris, les províncies Zamora, Lleó, Palència, Albacete o Jaén perdran més d'un terç de volum de menors de setze anys que el que tenien el 2013, mentre que unes altres perdran menys d'un 10%, com Madrid o Barcelona, o fins i tot no perdran res, com Navarra o les Illes Balears.

A la Comunitat Valenciana, Castelló serà la que més alumnes perdrà, un 17%, seguida de València, 12%, mentre que Alacant només perdrà un 3% dels alumnes fins al 2037.

Si la inversió pública no descendeix i es manté en nivells actuals, la despesa pública per alumne, segons apunta l'estudi, "creixerà substancialment", com ja el va fer en els anys prepandèmia (2013-2018).

Excedent de recursos per a "assumir la reestructuració de la xarxa escola"

Amb aquest excedent de recursos públics, la investigació proposa "assumir de manera activa la reestructuració de la xarxa escolar, amb mecanismes de compensació suficients" en escoles i línies allí on s'han tornat massa xicotetes, com per exemple plans de transport i menjador gratuïts per a l'alumnat que haja de desplaçar-se més. "Una vegada emprés el procés de reestructuració, serà possible redirigir els excedents allà on puguen produir un impacte més just i productiu", conclou l'estudi.

L'informe planteja invertir els recursos a reduir la ràtio alumne-professor i la grandària de les aules més pressionades; ampliar el temps a l'escola, el reforç escolar i la cura per a avançar de forma més eficaç a una major igualtat d'oportunitats.

També reformar les polítiques docents i millorar les seues condicions laborals; enfortir el canvi educatiu en l'àmbit de centre i promoure una major col·laboració docent; continuar expandint les etapes d'educació infantil de 0-3 anys i formació professional; i aplicar polítiques "més eficaces" contra la segregació escolar.