Els embassaments valencians encaren l'estiu amb un 70% de reserva d'aigua gràcies a la pluja abundant de l'hivern
Els registres de la Conferència Hidrogràfica del Xúquer confirmen la recuperació dels pantans amb 1.943 hm³ emmagatzemats, el segon millor registre en 35 anys
La successió de temporals d'este hivern ha tingut conseqüències molt positives per als embassaments valencians que s'encaminen cap a un estiu amb subministraments garantits d'aigua. El fantasma de la sequera, que el 2024 va obligar a imposar diverses restriccions al consum hídric en diverses demarcacions valencianes, queda lluny de moment.
L'estació entre desembre i març s'ha caracteritzat per uns registres de pluja molt abundants, a causa de la concatenació de fins a tretze borrasques d'impacte que han elevat la precipitació mitjana registrada a 191,2 l/m², un volum un 53% superior a la mitjana climàtica (125 l/m²). Les dades de l'últim informe de balanç setmanal que elabora la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) —que aglutina la majoria dels pantans al territori valencià— visibilitzen els efectes beneficiosos d'haver tingut un hivern humit: el volum d'aigua emmagatzemada en conjunt suma 1.943 hm³, una quantitat que frega el 70% de la capacitat total. És el segon millor registre de la sèrie històrica dels últims 35 anys i permet assegurar l'abastiment hídric a tots els usuaris, tant al camp com a les ciutats i pobles.
Les xifres confirmen la recuperació de les reserves d'aigua que, per estes dates, sols havien registrat un volum superior l'any hidrològic 2010-2011, quan es van arribar als 1.987 hm³. Les previsions són “molt positives” per a l'organisme gestor de la conca del Xúquer, que ha remarcat que la campanya de reg —que començarà en les pròximes setmanes— s'afronta amb "un excel·lent nivell de reserves en els embassaments de la demarcació i el subministrament garantit".
El principal factor que explica esta situació són les precipitacions registrades en el territori des de l'inici de l'any hidrològic, que comença a l'octubre. Amb 351 litres per metre quadrat, els registres de la temporada 2025-2026 se situen molt per damunt de la mitjana històrica de 246,9 l/m². El director tècnic de la CHX, Manuel Torán, ha destacat que l'any hidrològic és "més humit del normal", cosa que influïx de manera directa en l'evolució favorable de les reserves hídriques. "Hem emmagatzemat aigua en els embassaments, els rius han registrat aportacions més grans, els aqüífers s'han recarregat i, a més, els usuaris de reg han vist reduïdes les necessitats dels cultius gràcies a la humitat més alta del sòl”, ha indicat.
Serpis i Marina Baixa, encara amb escassetat hídrica
La radiografia de les reserves és molt favorable en la major part dels sistemes d'explotació de la CHX, tot i que encara persistixen símptomes d'escassetat hídrica en els sistemes Serpis i Marina Baixa que estan en escenaris d'alerta i prealerta, respectivament. "A la Marina Baixa hem millorat en l'últim any. Ara les reserves arriben als 10 hm³ quan l'any passat estaven en 6,8 hm³, però la situació no és tan optimista com ens agradaria", ha assenyalat Torán.
Segons ha indicat, malgrat que els embassaments de l'Amadòrio i Guadalest continuen amb nivells reduïts, el sistema és capaç de garantir el subministrament per al proveïment urbà gràcies al suport de la dessaladora de Mutxamel i a les aportacions d'aigua subterrània. Al mateix temps, ha destacat la millora registrada en el sistema Serpis, on l'embassament de Beniarrés ha incrementat les reserves en més de 3 hm³ en l'últim any.
En una situació molt diferent està la resta de la demarcació, perquè els valors de recursos emmagatzemats superen la mitjana dels últims anys. Embassaments com Ulldecona, Regajo o Arquillo de San Blas se situen pràcticament al 100% del volum màxim estacional. Igualment, els sistemes Sénia-Maestrat, Millars-Plana de Castelló, Palància, Túria i Xúquer estan en un estat òptim per a afrontar la campanya de reg amb totes les garanties. Els casos del Túria i Xúquer són especialment representatius, ja que tenen les millors dades d'aigua guardada dels últims tres anys, amb les reserves del primer per damunt del 60% i el segon fregant el 75% —200 hm³ més que el 2024 per estes dates i 180 hm³ més que l'any passat—.
El panorama anticipa un estiu sense restriccions, com les que es van imposar en l'estiu del 2024, previ a la dana del 29-O. A l'agost d'aquell any es van decretar retallades del 15% per als vora 20.000 regants que s'abastixen de l'aigua que arrossega el Túria, que estava en prealerta per sequera. També es van adoptar mesures per a limitar el consum hídric en poblacions de la Marina Alta, l'Alt Palància i els Ports, entre altres, que es van quedar sense subministrament d'aigua potable.
L'estalvi i la prudència són clau
Malgrat els bons resultats de reserves i de cara als pròxims mesos, la CHX ha apel·lat a la prudència i ha incidit en la importància d'un ús responsable de l'aigua per a optimitzar els recursos disponibles i garantir la sostenibilitat a mitjà i llarg termini. "L'estalvi ha de ser la senya d'identitat. És cert que enguany la situació és favorable, però continuem depenent de la climatologia. L'any hidrològic que ve podria ser sec i això es traduiria en dificultats en alguns sistemes, per la qual cosa hem de gestionar els recursos amb responsabilitat i amb una visió de futur", ha conclòs Torán.
Més llegit
-
El jove metge alacantí atacat per un tauró a les Maldives evoluciona favorablement
-
Educació diu que “hui dia” no pot apujar el salari docent i els sindicats amenacen amb una vaga indefinida
-
Un tauró ferix greument un jove d’Alacant en una lluna de mel a les Maldives
-
L’incendi d’un camió a Museros causa més de 7 km de retenció a l’AP-7
-
Entra en vigor la rebaixa de la jornada setmanal a 35 hores per als empleats de l'Administració de l'Estat
-
Mor l’operari d’una grua en quedar atrapat mentre retirava un camió accidentat a Vallada