EN CONTEXT | El difícil equilibri entre sequera, agricultura i turisme

Segons Aemet, aquesta temporada de tardor-hivern està sent la més seca de la història a la Comunitat Valenciana. Si parem atenció en el gràfic següent podem comprovar com la precipitació acumulada d'octubre a gener ha caigut de manera molt accentuada des de l'any 2015. Enguany quasi que no ha plogut.

Si ací no tenim, de moment, els greus problemes de sequera de Catalunya és perquè encara vivim de renda de les pluges caigudes fa uns pocs anys, quan va ploure bastant més que la mitjana. Però a aquest ritme, els embassaments ja s’estan quedant buits. Les conques del nord ja estan en perill.

Si no plou abans de l'estiu, podríem començar a veure algunes localitats que haurien d'aplicar mesures restrictivesEnric Cabrera - Catedràtic d’Enginyeria Hidràulica de la UPV

"Si no plou abans de l'estiu, podríem començar a veure algunes localitats que haurien d'aplicar mesures restrictives", adverteix el catedràtic d’Enginyeria Hidràulica de la UPV, Enric Cabrera. Segons l'expert, si es compleixen totes les previsions "cada vegada tindrem menys aigua i la Comunitat Valenciana és un dels pitjors llocs del planeta quant al futur de la disponibilitat de recursos hídrics."

Si tenim en compte les previsions, cal reconsiderar l'ús que fem de l’aigua? Actualment, de tota l'aigua que ens arriba, prop del 15% es destina al consum humà, a beure i banyar-nos, tant a casa com al turisme. El 10% és per a la indústria, i vora el 75%, una cridanera majoria, es destina a l'agricultura.

El primer repte és, per tant, que la sequera no ofegue l'agricultura. En terres on més aigua falta, com al Baix Segura o el Vinalopó, la lliçó de l’estalvi està sempre present.

Segons Cabrera "és molt important guanyar sostenibilitat de serveis i ser cada vegada més eficients". Però, com? Per a Antonio Argilés, de la comunitat de regants Regs de Llevant, la clau està en la tecnologia. "Es poden compaginar les diferents tècniques d'abastiment, com els transvasaments o la dessalinització", explica Argilés.

L'altre repte al qual ens enfrontem és el turisme. A la Comunitat Valenciana s’estima que una persona gasta de mitjana 133 litres d’aigua al dia. En canvi, el turista “més que duplica” aquesta xifra. Vora 300 litres al dia usar banyera i no dutxa, omplir les piscines, regar jardins, llavar tovalloles, etc. En hotels de luxe, s'arriba a 500 litres diaris.

Per a David Martínez, director de sostenibilitat d'Hotels Poseidón, la solució implicaria adaptar-se i "no oferir tants recursos hídrics", substituint, per exemple, la banyera per una dutxa.

Un canvi del qual el primer a beneficiar-se seria el sector turístic, segons apunta Vicent Estruch, professor d’Enginyeria agrícola de la UPV, ja que "s'obtindria el màxim benefici de l'aigua".

És més rendible una agricultura intensiva i molt productiva i és més rendible un turisme de qualitatVicent Estruch - Professor d'Enginyeria Agrícola de la UPV

"Fins ara hem plantejat una política d'oferta d'aigua, que sempre hi haja per a tots i tal volta hem de començar a fer polítiques de demanda, que no pot haver-hi aigua per a tots i que és un recurs escàs", defèn Estruch. "Tenim un 'pressupost limitat' d'aigua i hem de decidir en què volem gastar-la", afig Cabrera.

La sequera, com altres elements del canvi climàtic, obliga a repensar el model turístic i el model agrícola. Mantindre tots els sectors en marxa és el principal repte.