La detecció en la infància de la tartamudesa: clau per a superar el trastorn

Aquest dissabte se celebra el Dia Internacional de la Disfèmia, també coneguda com a tartamudesa, un trastorn de la parla que afecta aproximadament l'1% de la població mundial.

Per a poder superar-la és molt important detectar-la de manera primerenca: la tensió muscular i gestos com tancar ulls o estrényer els llavis són alguns dels signes de la disfèmia. Si no es tracta en la infantesa, els símptomes poden multiplicar-se en la pubertat. El trastorn comença a fer-se visible entre els dos i els quatre anys, encara que pot arribar a confondre's amb les dificultats que tenen els xiquets i les xiquetes per a parlar durant aquesta etapa, en què comencen a interactuar comunicativament amb les persones adultes.

Només un de cada vint xiquets i xiquetes acaba tartamudejant i molts superen el trastorn en l'adolescència. A escala mundial hi ha un 5% de població infantil que pateix tartamudesa i menys de l'1% de la població mundial adulta. D'aquests, un 80% dels casos són hereditaris i un 20% d'origen bioneurològic.

Encara que la tartamudesa no es cura, sí que es pot millorar molt amb diverses tècniques, amb el suport familiar i social, i sobretot, amb l'ajuda dels professionals de la logopèdia.

Segons l'Associació de la Tartamudesa de la Comunitat Valenciana (ASTACOV), quan una persona sense disfèmia manté una conversa amb una persona que en té, cal que no interrompa el seu discurs ni li acabe les frases. També és recomanable evitar dir frases d'ànims com "respira", "agafa aire" o "estigues tranquil". El que sí que s'ha de fer és deixar temps perquè la persona tartamuda puga expressar-se lliurement i al seu ritme.