Després d'un estiu amb calor de rècord, quina tardor ens espera?

El terme rècord se sol associar a algun fet positiu, però quan la paraula sorgix en el context de l'oratge, sol ser senyal que alguna cosa no va bé. Este estiu ha tornat a destacar per trencar uns quants rècords pel que fa a les altes temperatures, una tendència que cada vegada encén més les alarmes dels meteoròlegs.

Precisament fa pocs dies, l’Agència Estatal de Meteorologia confirmava que l’estiu a Espanya ha sigut el més calorós de la sèrie històrica; és a dir, des d’almenys 1961. La temporada estival s’ha viscut enguany amb 24 °C de mitjana, 2 °C per damunt més del que és habitual. I juny va trencar les estadístiques, amb 3,6 °C per damunt del normal.

I si ens centrem en la Comunitat Valenciana també tenim dades alarmants. El d'enguany ha sigut l'estiu més calorós des que tenim dades —el 1950— i en un mateix any hem experimentat dos dels dies més calorosos dels últims 75 anys: el 17 i el 18 d'agost.

De fet, si s'analitzen les últimes onades de calor en períodes de deu dies, des de 1950, cinc de les vint desenes més càlides són de la darrera onada de calor d'agost del 2025, i les dos més càlides són les desenes que van finalitzar els dies 18 i 19 d'agost. "La major intensitat, persistència i extensió de les onades de calor en el nostre territori s'evidencia també en el fet que les vint desenes més càlides són totes de 2023, 2024 o 2025", conclouen des de l'Aemet.

A casa nostra, la temperatura més alta es va anotar en plena onada de calor, a mitjan agost. El 16 d'agost Carcaixent i Llocnou d'en Fenollet van superar els 44 °C, fins a eixe dia la màxima més alta del 2025 a la Comunitat Valenciana, en una jornada tòrrida en què la Costera, la Canal de Navarrés i la Ribera Alta van superar els 43 °C i més de 200 municipis valencians van arribar a 40 °C. Però 24 hores després, Orihuela va superar eixe registre i va anotar el rècord de l'estiu del 2025, amb 45 °C de màxima en l’últim dia de l’onada de calor.

Amb estes dades sobre la taula, l'Aemet parla d'una evidència i és que es viu ja un calfament accelerat. Nou dels deu estius més calorosos registrats a Espanya s’han donat al segle XXI. També enguany s’ha patit un estiu més sec del que és normal. Una combinació, calor i falta de pluja, amb un resultat, com és els grans incendis forestals.

Tampoc afluixa la temperatura del mar Mediterrani, que fa ja vint mesos que està més calent, segons l’últim balanç de l'Aemet. Este estiu el termòmetre de les aigües ha arribat als 28 °C, dos graus per damunt de la mitjana, un nou rècord al qual va arribar abans de l'habitual, ja al mes de juny. Amb tot, el Mediterrani es tropicalitza perquè la temperatura ha augmentat dos graus en quaranta anys i s’escalfa més ràpid que la mitjana mundial, un augment que, no només impacta l’ecosistema marí, sinó també la meteorologia, amb més nits tòrrides, brises més dèbils, i actuant com a combustible en episodis de pluja intensa.

Precisament este estiu, la calor, a més, ha deixat registres rècord durant les nits, amb nits tòrrides i tropicals molt més freqüents que ens han fet dormir a més de 25°. Però eixa no ha sigut la mínima més alta, la Comunitat Valenciana va viure el 17 d'agost una nit excepcionalment càlida que, en termes generals, es va acostar al concepte d'infernal. En desenes de municipis els termòmetres quasi no van abaixar dels 30 °C i es van quedar durant tota la matinada en valors ben lluny del confort tèrmic.

Un 60% més de morts per calor

Tota esta calor de més té un efecte també sobre nosaltres. Des de l’1 de juny fins al 15 de setembre, les defuncions s’eleven fins a 429, un 60,5% més que en el mateix període del passat any, quan se'n van comptabilitzar 266. En el mateix període de temps, el MoMo —el sistema de vigilància de la mortalitat diària del Ministeri de Sanitat —ha comptabilitzat en tot Espanya 3.713 defuncions atribuïbles a temperatures.

Pel que fa a la Comunitat Valenciana, per províncies, la d'Alacant és la que registra xifres més altes de defuncions este estiu, amb més de dos terços de les morts (303), seguida de Castelló, amb 86, i València, amb 38 morts.

La majoria de les defuncions (112) s'emmarca precisament en la setmana del 18 al 24 d'agost, en la recta final de l'asfixiant onada de calor que va convertir Espanya en un forn i va disparar els termòmetres amb eixos 45 °C d'Orihuela. Dos setmanes especialment letals foren la del 30 de juny al 6 de juliol i la de l'11 al 16 d'agost (59 en els dos casos), coincidint també amb episodis de calor extrema.

Quina tardor ens espera?

Amb tots estos precedents el que preocupa ara és el que vindrà a la tardor, ja que segons els pronòstics s’espera càlida i seca. Uns pronòstics que es basen en les previsions estacionals. Això sí, açò no significa que no puguen donar-se episodis de pluja intensos, ja que les altes temperatures registrades durant l'estiu són el caldo de cultiu ideal perquè estos fenòmens tornen a aparéixer. En la regió mediterrània sabem que climatològicament la tardor és una època de grans temporals de pluja, per tant, cal no abaixar la guàrdia durant els pròxims mesos.