Desenvolupen una nova modificació genètica de cèl·lules immunitàries que millora la capacitat d'atacar tumors

Un equip d'investigadors ha desenvolupat una modificació genètica de les cèl·lules del sistema immunitari que ataquen tumors sòlids perquè tinguen més capacitat de destruir les cancerígenes. L'estudi, publicat en Nature Immunology, s'ha dut a terme a l'Institut d'Investigació de l'Hospital del Mar, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Pompeu Fabra.

La nova eina treballa sobre les cèl·lules NK (natural killers o 'assassines naturals'), que és un tipus de limfòcit que forma part del sistema immunitari i que, entre altres funcions, té la capacitat de detectar i eliminar a les cèl·lules canceroses. Però en alguns casos no poden superar a les defenses que també tenen els tumors per a poder proliferar.

La investigació proposa ara una nova aproximació per a reforçar les cèl·lules NK en la lluita contra les cèl·lules tumorals. Així, s'han modificat genèticament perquè tinguen capacitat de superar els efectes negatius de les molècules TGF-β i activina A, presents en la majoria dels tumors sòlids. El grup científic ha comprovat els efectes de la modificació genètica en models preclínics —en laboratori o en animals— de tumors de càncer de mama HER2 positiu i de càncer colorectal metastàtic.

Els resultats, tant in vitro com en models de ratolins, demostren que les cèl·lules NK modificades genèticament podien arribar fins als tumors, penetrar-hi i destruir-los; és a dir, superaven la barrera protectora. Per a aconseguir estos efectes, s'ha anul·lat un gen en concret, l'SMAD4, involucrat en la senyalització de TGF-β i l'activina A. "En eliminar l'SMAD4 fem que estes cèl·lules siguen resistents a la inhibició per TGF-β, però continuem aprofitant la resta de senyalització de la molècula perquè adquirisquen una capacitat major d'arribar als tumors i de penetrar-hi", ha destacat la doctora Aura Muntasell, científica del grup d'investigació en immunitat i infecció de l'Institut d'Investigació de l'Hospital del Mar i professora a la UAB.

El treball d'investigació s'ha desenvolupat en el context d'una xarxa europea i ha comptat amb la col·laboració d'investigadors del Karolinska Institute de Suècia, l'empresa alemanya Miltenyi i l'holandesa Glycostem Therapeutics. També hi han participat investigadors de l'Hospital Clínic-Idibaps, de l'àrea de Càncer del Ciber (CiberOnc), de l'àrea de Malalties Hepàtiques i Digestives del Ciber(CiberEhd) i de l'àrea de Malalties Infeccioses del Ciber (CiberInfec).