Descobrixen un sistema per a destruir tefló i contaminants persistents a temperatura ambient

Un equip internacional d’investigadors, amb participació de la Universitat de València (UV) ha desenvolupat un sistema capaç de degradar tant el tefló (PTFE) com les substàncies perfluoroalquilades (PFAS), conegudes com a “contaminants eterns”, sense necessitat d’altes temperatures ni reactius químics complexos.

El descobriment, publicat a la revista Nature Communications, obri una nova via per a l’eliminació i reciclatge de compostos fluorats altament persistents, considerats fins ara pràcticament indestructibles, segons informa la universitat en un comunicat. En la investigació ha participat Jorge Escorihuela, professor titular del departament de Química Orgànica i investigador de l’Institut de Ciència Molecular (Icmol) de la UV.

Materials fluorats, imprescindibles, però contaminants persistents

Durant dècades, els materials fluorats, com el tefló i altres substàncies PFAS han estat imprescindibles en sectors com la indústria química, tèxtil o electrònica, gràcies a la seua resistència a la calor, la fricció i els productes químics. No obstant això, esta estabilitat també suposa una amenaça ambiental persistent, ja que els anomenats “contaminants eterns” són pràcticament impossibles de degradar i hui es detecten en l’aigua, els sòls i els organismes vius arreu del planeta.

Un grup de recerca de la Universitat de Nagoya, al Japó, liderat per Taichi Araki i Norio Shibata, ha aconseguit trencar els enllaços de carboni-fluor —els més forts de la química orgànica— a temperatura ambient, mitjançant un procés simple, eficient i sense condicions extremes.

Recuperació del fluor en forma de compost estable i reciclable

El mètode es basa en una dispersió de sodi metàl·lic, un reactiu que en contacte amb els polímers fluorats provoca la seua defluoració completa i transforma el fluor contingut en els materials en fluorur de sodi (NaF), un compost estable i reciclable. El procés no requerix calor addicional ni equips especials i permet recuperar fins al 97% del fluor en forma de NaF.

L’equip ha demostrat l’eficàcia d’este mètode no sols amb tefló, sinó també amb molècules PFAS comunes conegudes per la seua persistència ambiental. La simplicitat del procediment, realitzable fins i tot a temperatura ambient, obri la porta a noves estratègies industrials i mediambientals per al tractament de residus fluorats.

Segons els autors, la tècnica podria aplicar-se a la gestió de residus plàstics, així com a la descontaminació de sòls i aigües afectades per PFAS. “Este descobriment demostra que la defluoració eficient es pot aconseguir sense condicions extremes. Es tracta d’un pas important cap a una química més sostenible”, assenyala Norio Shibata.

“El present treball representa una aportació valuosa per la seua simplicitat, contribuïx a l’economia circular del fluor i obri noves vies per a la recuperació d’este element clau en la indústria química”, conclou el científic de la UV.