Descobreixen restes de les primeres poblacions estables a Morella

El queixal del Castell de Morella acull un nou jaciment arqueològic que s’està estudiant actualment. A la cova d’Absis estan trobant-se restes del que podrien haver estat les primeres poblacions estables a la zona, segons ha informat l'Ajuntament de Morella en un comunicat.

Els treballs de camp –finançats per la Direcció General de Cultura i Patrimoni de la Generalitat Valenciana i la col·laboració de l'Ajuntament de Morella– començaren dilluns 4 d’abril, i fins ara, l'equip ha trobat restes humanes, ceràmiques, sílex, carbons i fauna, que es podrien datar al llarg del període neolític entre el tercer i cinqué mil·lenni abans de la nostra era.

L'alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha destacat que "és una troballa molt important que ajudarà a saber com vivien les primeres persones que van habitar al Castell de Morella" i ha aprofitat per a agrair el treball de l'equip arqueològic per la seua dedicació i cura en aquestes tasques que ajuden a saber més sobre el passat. L'edil ha remarcat que és una troballa "de primer nivell" per a la ciutat i que s'està davant de la primera població estable a Morella.

L'arqueòleg Ramiro Pérez –que forma part de l’equip d’excavació– ha explicat que fa anys que estudien les restes d'aquesta diàclasi i que tenien indicis de la importància del jaciment que s’han confirmat amb el treball realitzat en els últims dies i les troballes que han fet. A més, ha afegit, la posterior anàlisi encara aportarà més informació i grates sorpreses.

Pérez ha subratllat que es confirma que va ser un lloc poblat durant mil·lennis i que, a més, les restes es preserven en un lloc com el castell malgrat tots els episodis bèl·lics que ha tingut. Una conservació que, afirma, “és molt destacable en el món de l'arqueologia” i que permet estudiar restes molt antigues que podrien haver desaparegut.

Espai funerari

Els estudis de les restes descobertes durant els últims dies són interdisciplinaris i van a càrrec d’equips especialitzats. Estudien cadascuna de les restes trobades. A més, també es fan les datacions absolutes per radiocarboni.

Malgrat que encara no s’han completat aquests estudis, l’equip avança que la cavitat tenia un ús funerari, entre altres, i proporciona evidències de ser el primer poblament conegut en el queixal del Castell de Morella.