La covid persistent i la celiaquia, noves malalties cròniques

La covid persistent, la celiaquia, el dolor crònic no oncològic i les seqüeles de la pòlio ja són malalties cròniques. Així les ha reconegudes el Ministeri de Sanitat en incloure-les en el Pla Operatiu 2025-2028 de l'Estratègia per a l'Abordatge de la Cronicitat amb el consens de totes les comunitats autònomes, que a partir d’ara hauran d’"activar rutes assistencials i seguiment multidisciplinari per a garantir cures i drets" a estos pacients, segons ha assenyalat la ministra de Sanitat, Mónica García.

El reconeixement oficial d’estes quatre patologies com a cròniques suposa un pas avant important, ja que les trau dels “llimbs” on es trobaven i marca directrius i rutes específiques per a assistir els pacients. El tractament i atenció que reben estos malalts serà millor ja no dependrà del metge de torn, sinó que n’hi haurà un criteri unitari.

Noves línies d’actuació per a noves patologies

L'Estratègia d'Abordatge de la Cronicitat és un pilar fonamental per a enfortir el Sistema Nacional de Salut (SNS), per a promoure una atenció integrada, equitativa i centrada en les persones.

Així, el pla per als pròxims tres anys arreplega diferents línies d'actuació per a cada una de les quatre patologies incorporades.

Per a la covid persistent —patologia complexa amb més de 200 símptomes i que afecta uns dos milions de persones a tot Espanya— aposta per establir circuits assistencials específics i protocols de seguiment multidisciplinari per a persones amb símptomes prolongats després de la covid-19, amb la finalitat de garantir una resposta adaptada i basada en l'evidència.

En el cas de la malaltia celíaca, cal millorar el diagnòstic precoç i la formació dels professionals i dels pacients, promoure que s'empoderen per a assegurar un control adequat de la malaltia i una adherència efectiva a la dieta sense gluten, per la qual paguen un sobrecost de 1.000 euros a l'any.

De la mateixa manera, per a les seqüeles de la poliomielitis, el document insistix que cal enfortir la detecció i oferir una cura integral i una atenció coordinada i personalitzada.

Finalment, pel que fa al dolor crònic no oncològic, l’objectiu és millorar-ne el control, reduir l'ús excessiu d'analgèsics, especialment els opioides, i promoure alternatives terapèutiques, tant farmacològiques com no farmacològiques, segures i eficaces.