“No em sembla correcte quedar-me ací tranquil, per això torne a Ucraïna”

L’estació d’autobusos de València ha sigut hui escenari d’un encreuament de camins entre ucraïnesos que arriben i altres que se’n tornen al seu país.

Al llarg del dia han arribat a l’estació tres autobusos carregats de persones, sobretot dones i criatures, que venen directes des de Kíev. Els transports isqueren de la capital abans que Rússia iniciara el bombardeig a Ucraïna, perquè la tensió dels dies previs els havia fet pensar que la guerra estava a punt de començar i volien evitar situacions com les que viuen ara els centenars de milers de persones que intenten eixir del país.

Malgrat això, el viatge de tres dies ha sigut llarg i esgotador, explica Alona entre sospirs a À Punt NTC. Diuen adeu a Ucraïna i inicien una nova vida a València amb un somriure agredolç. 

Mentre els viatgers i les viatgeres de l’últim dels tres autobusos baixen i arrepleguen les pertinences, a l’andana d’enfront, la de les eixides, un altre autobús està a punt de partir de València cap a Ucraïna. 

Anirà ple de persones que se’n tornen al seu país a lluitar perquè –asseguren– “ningú pot ajudar el país com nosaltres mateixos, i per això estarem amb la nostra nació fins a l’últim sospir”. Això és el que ha dit Anatoli per explicar per què torna a casa precisament ara que la situació és tan perillosa. 

Aleksandr, que va en el mateix autobús, conta que, malgrat que família i les amistats li han insistit que no torne, ha decidit fer-ho perquè no li sembla correcte quedar-se ací tranquil mentre allí es viu “una època tan horrible”. “Visca Ucraïna i els herois ucraïnesos”, s’acomiaden els dos abans de pujar a l’autobús que els condueix cap a un destí incert.