La Comunitat Valenciana passa en només 5 dies de risc extrem a mitjà per coronavirus

La milloria epidemiològica de la Comunitat Valenciana no admet dubtes. Excepte les morts, la resta d’indicadors estan ara mateix en nivells molt similars als que hi havia el 21 d’octubre, quan ni tan sols havia començat el repunt més intens de la segona onada.

Més evidències. Dilluns, el País Valencià va baixar de risc extrem a risc alt. Només 4 dies després, ha tornat a caure fins al nivell mitjà.

I tercera prova. La forta reducció de la incidència acumulada (IA) i de l’ocupació de llits ens col·loquen entre les 7 autonomies en millor situació ara mateix a tot Espanya. Només estan per davant les Illes Balears i les Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia i La Rioja, quan fa un mes érem la pitjor de les 17 comunitats autònomes de manera destacada. A més, fa 8 dies que la IA valenciana està per sota de la mitjana espanyola.

El semàfor del coronavirus

El ministeri i les comunitats autònomes van establir un conjunt d’indicadors que, combinats, són els que permeten definir en quin grau de risc està cada territori. És el conegut com a semàfor de l’epidèmia perquè cadascun dels nivells s’identifica també amb un color. La classificació en un grau o en un altre es fa quan es compleixen els llindars d’almenys dos criteris epidemiològics i un d’assistencial.

Segons les últimes dades del ministeri, la incidència acumulada valenciana a 14 dies és de 138,58 casos per cada 100.000 habitants i la IA a 7 dies de 44,19. Aquestes xifres corresponen al nivell de risc mitjà. I el mateix passa amb el percentatge d’ocupació de llits per Covid-19, ara en el 9,26%. Per tant, es compleix el requisit de tindre dos indicadors epidemiològics i un d’assistencial propis del nivell mitjà.

Ara bé, els altres dos indicadors comunament usats per a fixar el risc presenten pitjors xifres. La positivitat està en 12,54% (correspon al nivell alt) i l’ocupació de llits UCI en 28,56% (risc extrem).

El risc d’una quarta onada

Que les dades siguen tant clarament positives, però, no garanteix que aquesta evolució no puga frenar-se o, pitjor encara, repuntar a l’alça en qualsevol moment. De fet, aquest és el temor que ara viuen a altres territoris, com Catalunya, on la davallada s’ha frenat i el risc de rebrot creix.

A més, les tres onades i dos desescalades que ja hem viscut demostren que, entre els factors que poden capgirar la situació, un dels més decisius és el grau d’interacció social. Com menys restriccions socials i de mobilitat, més contactes. I com més contactes més contagis, més hospitalitzacions, més UCI i més morts. Una lliçó epidemiològica que a partir de dilluns, quan comence la tercera desescalada, veurem fins on hem aprés per evitar que una quarta onada siga una qüestió de temps.