El subdirector d'Emergències de la Generalitat atribuïx el retard de l'ES-Alert a la lentitud de l'aval dels polítics

Este dilluns s'ha représ l'activitat de la comissió del Congrés que investiga la gestió de la dana del 29 d'octubre del 2024 amb dos compareixences vinculades amb la resposta de l'administració autonòmica a l'emergència. A les 11:00 hores estava citat Jorge Suárez, subdirector d'Emergències de la Generalitat i el funcionari de més rang que va estar present al Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi) la vesprada de les fatídiques riuades, que van deixar 230 morts. És un testimoni clau que ja va fer parlar durant la declaració al jutjat perquè va revelar que ell va proposar avisar la població del que venia cap a les 17:15, tres hores abans que arribara el missatge massiu de l'ES-Alert de les 20:11 hores.

Al Congrés, Suárez ha tornat a reiterar este extrem i ha atribuït el retard al fet que l'autorització dels responsables polítics per a enviar-lo va tardar a arribar. "Som funcionaris i teníem molt clar que no es podia enviar fins que no tinguérem l'afirmació de la direcció general", ha assegurat Suárez, que ha incidit que estigueren "esperant" que els digueren alguna cosa "per a poder prendre la decisió" de l'enviament.

"Al centre d'Emergències estàvem treballant al 400%. Soc funcionari des de fa molts anys i hi ha decisions que tenim protocol·litzades i prenem de manera immediata, però n'hi ha d'altres que la direcció tècnica mai no prendrà: un confinament, una alerta massiva, una activació de la UME... Mai sense autorització", ha indicat l'alt directiu. En este sentit, ha opinat que la tragèdia ha posat "damunt de la taula" el debat sobre si cal anar "a un model absolutament tècnic" del Cecopi, sense càrrecs polítics, ja que les mesures que s'acorden en este organisme de coordinació "afecten molta població" i potser "no poden restringir-se a una decisió tècnica".

Els diputats que conformen la comissió d'investigació parlamentària han centrat les preguntes al compareixent precisament en la distinció entre les responsabilitats polítiques i tècniques que es van adoptar el 29-O i, en concret, en la reunió del Cecopi.

A preguntes de la diputada de Compromís Àgueda Micó, Suárez ha explicat que va ser després de rebre imatges de persones refugiades en teulades a Utiel i Requena quan va informar els alts càrrecs presents al Cecopi sobre l'existència d'una eina que possibilitava enviar alertes massives a la població. Aleshores va posar damunt de la taula un primer esborrany de missatge en què recomanava instar la ciutadania a refugiar-se urgentment en zones altes. Però, com ja va narrar en seu judicial a la instructora de la dana, esta instrucció es va eliminar en la primera alerta que finalment va arribar a tots els mòbils de la província de València passades les huit de la vesprada. "Puc inferir que va ser perquè era un missatge alarmista per a la població", ha suposat, preguntat pels motius d'esta supressió.

En aquell moment, ha relatat, el que preocupava era un escenari de trencament de la presa de Forata. Este embassament ubicat al terme de Gàtova, ha dit, va "segrestar" fins a les 19:15 hores una visió de l'afecció general a tota la província de València, que va acabar amb vora huitanta municipis negats.

El subdirector d'Emergències ha sigut caut a l'hora de reflexionar sobre si un enviament més prompte de l'ES-Alert hauria salvat vides. "No ho puc saber, no ho puc connectar directament", ha respost en ser preguntat al respecte. Tampoc ha sigut contundent en la contestació a la qüestió de si l'avís massiu es va enviar amb retard: "Ara ho estic analitzant a posteriori. No puc jutjar-ho, no puc contestar categòricament". "Hi hagué una sèrie de factors, no hi hagué consciència de la gravetat, possiblement", ha afegit.

Respecte a si les conseqüències de la barrancada correspongueren als responsables polítics més que als tècnics, s'ha mostrat igualment mesurat: "Seria simplificar". I quant al moment de la incorporació de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón al Cecopi, ha manifestat que no és ell qui ha de jutjar si hi va arribar tard.

Declaració clau en la instrucció penal

Durant la testifical als jutjats —que va haver de dividir-se en dos jornades per la llargària—, Suárez va relatar a la instructora els motius que retardaren l'enviament de l'ES-Alert a la població. Entre altres, va esmentar els dubtes jurídics que va plantejar l'aleshores consellera responsable de les emergències, Salomé Pradas, i un desacord polític per la versió del valencià que s'havia triat per a redactar-lo i que va obligar a corregir el text abans de difondre's a petició de la mateixa Pradas, investigada en la causa penal per possible homicidi imprudent.

Suárez, com a subdirector d'Emergències, va acompanyar Pradas durant la jornada del 29-O i en el Cecopi. Ell, junt amb l'exinspector en cap del Consorci de Bombers de València, José Miguel Basset, són les dos persones sobre les quals diferents dirigents polítics han descarregat la responsabilitat en la presa de decisions el dia de la dana.

Esta vesprada, a partir de les 15:30 hores, està citada a la comissió del Congrés Inés Talaya, actual directora de la residència d'ancians de Paiporta, on van morir cinc persones durant la riuada. La compareixent, que aleshores treballava com a psicòloga al centre, va ser reconeguda per la Generalitat per la seua actuació durant la tragèdia: tot i haver acabat el torn, va tornar al geriàtric i va contribuir a evacuar i protegir nombrosos residents.