Científics alerten de la propagació d'un gen que fa els bacteris resistents a antibiòtics vitals

Un gen anomenat npmA2 —que pot dotar a bacteris perillosos d'una resistència total a antibiòtics vitals quan no hi ha alternativa— s'està propagant per tot el món, segons ha alertat un equip internacional de científics liderat per la Universitat Complutense de Madrid.

“L'npmA2 és com un fantasma: quasi ningú sabia de la seua existència i, sense fer soroll, ha començat a aparéixer en diferents parts del món i en bacteris que ja són difícils de controlar”, ha explicat el doctor Bruno González-Zorn, catedràtic del Departament de Sanitat Animal de la Universitat Complutense de Madrid i director de l'estudi.

Segons els resultats, publicats este dimecres en Nature Communications, este gen quasi desconegut s'està expandint per hospitals i granges, generant “superbacteris” impossibles de tractar. En concret, els investigadors l'han detectat en ceps de sis països i en mostres humanes, animals i ambientals, fet que confirma la seua propagació mundial. Per al treball, els experts han analitzat quasi dos milions de mostres bacterianes, i han confirmat que este gen actua com un “passaport genètic” que viatja en un fragment mòbil, que exerceix de cavall de Troia, i s'incrusta en diferents bacteris que per si mateixa ja comporten un risc.

Com a exemples, els professionals han detectat el gen en el bacteri Clostridioides difficile, causant de greus infeccions intestinals, o en l'Enterococcus faecium, responsable de contagis hospitalaris amb una taxa de mortalitat d'un 30% a Espanya. “El gen npmA2 convertix a estes infeccions en pràcticament incurables”, ha asseverat el doctor Carlos Serna, coautor de l'estudi.

Inmaculada Cervera, metgessa d’atenció primària i presidenta de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (Semergen), ha explicat en declaracions als informatius d’À Punt que este gen fa que els bacteris siguen menys sensibles als aminoglucòsids. Uns antibiòtics que s’utilitzen “fonamentalment” en els pacients més greus, els que estan en la Unitat de Cures Intensives (UCI). Això preocupa la metgessa perquè "ens deixa sense ferramentes terapèutiques per a abordar amb tranquil·litat estos bacteris", ha especificat.

Els autors han subratllat que la investigació de noves estratègies per a combatre les infeccions i la vigilància de l'ús d'antibiòtics són ara més urgents que mai. “Si no actuem ja, ens aboquem a una era on una simple infecció torne a ser mortal”, ha advertit González-Zorn.

Juntament amb la Universitat Complutense de Madrid, han participat en este estudi científic del Welcome Sanger Institute de Cambridge (el Regne Unit), l'Institut Pasteur de París (França) i centres d'investigació dels Països Baixos i Austràlia.