Augmenten un 42% les dones que volen ser mares en solitari, segons l’IVI

No tindre parella no és impediment per a complir el desig de ser mare, sempre que es conte amb l’estabilitat econòmica i la capacitat de conciliació que possibiliten la criança en solitari. Així ho demostren les xifres que ha fet públiques l’IVI, el grup de clíniques nascut a València especialitzat en tècniques de fertilitat i reproducció assistida, que revelen un augment d’un 42% d’aquest perfil d'usuàries els últims cinc anys. 

Segons l’IVI, aquest model de família ha passat de representar una cosa “transgressora” a un patró “creixent en la nostra societat” durant els últims anys. Així, mentre que fa només un lustre les mares que es llançaven a soles a la maternitat representaven un 15% de les persones tractades en les clíniques de l’Institut, aquestes pacients són ja el 22% del total. 

Una d’elles és Maria Roselló, que gràcies a una fecundació in vitro va aconseguir ser mare en solitari fa dos anys i mig. Roselló reconeix que, quan va prendre la decisió, va haver de confrontar temors, com ara el factor econòmic: “És molt important, has de fer moltes càbales”, confessa. Una altra de les dificultats que destaca és la conciliació.

L’IVI defineix el perfil de les dones que, com María, decideixen ser mares a soles com a persones “amb una vida professional i una situació econòmica estables, que compten amb un cert grau de conciliació, gràcies en gran part a una xarxa familiar sòlida i que els dona suport en aquest projecte”. Pel que fa a l’edat, la mitjana a Espanya se situa en els 38 anys, i Alacant és la ciutat on l’IVI rep les pacients més majors de tot l’estat, amb una mitjana que supera els 39 anys. 

Segons explica la doctora Vanessa Vergara, directora mèdica de IVI a Espanya, les xifres també mostren que en els últims anys l’edat de les gestants està baixant progressivament, la qual cosa, segons la doctora, mostra “la creixent conscienciació social respecte al declivi de la fertilitat femenina a partir dels 35 anys”. 

Segons explica Ernesto Bosch, director de l’IVI València, existeixen tres tipus de tractaments possibles per a aquestes dones: “En el cas d'una dona jove i sense problemes, s'opta per la inseminació artificial”, detalla el doctor; “quan es tracta de pacient a partir de 40 anys o amb baixa reserva ovàrica, el tractament d'entrada sol ser la fecundació in vitro”. L'últim supòsit, en cas que els òvuls ja no siguen viables, també es pot optar per la transferència de preembrions donats per altres parelles. 

El doctor Bosch també incideix en les innovacions científiques que permeten garantir la seguretat per a mares i nadons: “Disposem d'una sèrie de proves o analítiques que ens permet minimitzar al màxim aquests riscos, fins al punt que la probabilitat que nasca un xiquet amb problemes és inferior a la que seria si aquella dona es quedara embarassada de manera natural”.