Arriba la nova taxa del fem: consulta quins municipis l’aplicaran i com ho faran

Sota el principi de “qui contamina, paga”, este dijous tots els ajuntaments a Espanya amb més de 5.000 habitants hauran d’aplicar ja la nova taxa del fem, un tribut de caràcter municipal per a costejar la recollida, transport, tractament de residus urbans i manteniment d'abocadors, entre altres serveis. 

Esta taxa, no exempta de polèmica, busca complir amb els objectius mediambientals de la Unió Europea sobre la gestió de les deixalles. I és que, en matèria de sostenibilitat, les institucions comunitàries exigeixen als estats que aconseguisquen un 55% de reutilització i reciclatge de residus per al 2025, que haurà d'elevar-se al 65% el 2035. El tribut està contemplat en la Llei 7/2022 sobre residus i sòls contaminats per a una economia circular, que va entrar en vigor just fa tres anys i que incorpora una directiva per a aconseguir els objectius europeus de gestió de residus urbans.

Qui haurà d’aplicar la taxa?

Tal com estableix la norma, el tribut serà obligatori per a tots els ajuntaments de més de 5.000 habitants, que l'aplicaran segons criteris propis. En concret, a la Comunitat Valenciana s’hi veuran afectats un total de 157 municipis, on resideix el 91% de la població: més de quatre milions i mig de persones.

Segons la llei d'hisendes locals, el subjecte passiu de la taxa és qui resulta beneficiat del servei de recollida de residus sòlids urbans, el seu tractament i eliminació; és a dir, l'ocupant de l'habitatge o local. Per la qual cosa, en principi, la pagaran els inquilins de les vivendes o també locals comercials.

Com l’aplicaran els ajuntaments?

D’acord amb els plans que han presentat ja els consistoris, es poden apreciar grans diferències entre els uns i els altres en termes de quantia. Tot i que encara no hi ha moltes dades sobre este tema, la mitjana estimada del cost anual entre municipis que ja l'apliquen està al voltant dels 80 € anuals, segons els experts.

Mentre que en algunes localitats l'import de la taxa és fix, en la majoria és variable d'acord amb una sèrie de criteris, com el valor cadastral, el carrer o el barri, les persones empadronades o el consum d'aigua. Alguns ajuntaments també contemplen aplicar tributs diferenciats per a consumidors en risc d'exclusió social i podrien tindre en compte els ingressos, la condició laboral (desocupats, pensionistes), familiar o personal (famílies nombroses, discapacitat...) o, fins i tot, la ubicació de l'habitatge.

Diferències entre consistoris

Tres exemples de tres municipis costaners il·lustren molt bé les diferències a l’hora d’aplicar esta taxa, que només recau sobre els veïns i les veïnes:

A Benicàssim, a la Plana Alta, el consistori diferencia amb una forqueta de preus el tribut. En el cas dels immobles residencials, van des dels 120 euros per aquells que tenen un valor cadastral menor o igual de 120.000 € fins als 320 € per aquells que superen els 400.000 euros. En el cas dels restaurants, cafeteries o bars de fins a 100 m² serà de 500 € i aquells que superen estes superfícies, de 700 €. Pel que fa a l’hoteleria, els hotels sense cuina pagaran 30 euros per habitació, amb cuina 55 € per habitació i els càmpings 45 € per parcel·la. Per a alleugerir la càrrega de la taxa, l’Ajuntament també proposa una reducció del 75% de l’import per a famílies en situació de risc d’exclusió social i es bonificarà amb una baixada del 5% si es domicilia el pagament. 

A Cullera, a la Ribera Baixa, diferencien entre dos zones. La zona 1, que inclou el nucli urbà i Sant Antoni, les vivendes de fins a 50 m² pagaran 78 € anuals, d’entre 50 i 100 m² abonaran 90 €, d’entre 100 i 150 m² puja fins a 102 € i les de més de 150 m² pagaran 117 € anuals. Pel que fa a la zona dos, amb una orografia més difícil, el cost serà menor: les vivendes d’entre 50 i 100 m² pagaran 43 €; d’entre 100 i 150 m², 61 € anuals, i superiors als 150 m², 67 €. 

Com a novetat en esta localitat costanera, els apartaments turístics passaran d’abonar 65 euros independentment de la seua superfície, a 222 € per als lloguers de fins a 49 m²; 259 € de 50 a 100 m²; 296 € de 101 a 150 m²; i de 333 € per als quals superen els 150 m². D’altra banda, en el cas dels bars, les taules de les terrasses tindran un cost de 40 € per cadascuna d’elles, mentre que l’interior dels establiments es calcularà segons els metres quadrats. A més, els casals fallers pagaran un preu fix de 350 €, independentment del nombre de membres. Per a compensar el cost, el consistori bonificarà aquelles famílies en risc d’exclusió social, que pagaran la mínima de 36 euros, independentment dels metres de la vivenda. 

Un altre cas completament diferent és el de Calp, a la Marina Baixa. Este municipi, situat també al litoral, ha definit nou zones basades en el valor cadastral. La quota queda així: Pou Roig (162,03 €), Disseminats (223,98 €), nucli urbà (223,06 €), Mascarat (171,84 €), urbanitzacions (235,15 €), Manzanera (257,14 €), litoral port (176,85 €), litoral (177,17 €) i Salines (185,33 €). Pel que fa als locals comercials i industrials, estan exempts de l’increment, i s’aplicarà una bonificació del 95% a famílies on els declarants siguen pensionistes o jubilats, sempre que presenten la documentació requerida.

Crítiques de la federació de municipis i l’OCU

La Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) s’ha oposat en reiterades ocasions a esta regulació, que qualifica de “defectuosa”, perquè diu que genera diferències entre les localitats a l’hora d’aplicar la taxa i pot generar disputes entre ells. “S’emmarca dins d’una llei molt dispar que fa que cada ajuntament decidisca el criteri a partir del qual defineix la quota”, assegura el secretari general l’organisme, Luis Martínez-Sicluna.

D’altra banda, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) lamenta que el tribut es calcule de manera generalitzada per barris i no d’un mode individualitzat, perquè no contempla que els que més reciclen es vegen menys afectats que els qui no ho fan, que hauria de ser l’objectiu final de la llei.