Adeu a l’Horta Oest, la comarca fictícia

El mapa comarcal del País Valencià canvia a partir d'aquest 1 de gener, quan entra en vigor la llei d’acompanyament dels pressupostos autonòmics de 2023. Amb aquesta normativa, l'Institut Cartogràfic Valencià acaba amb més de tres dècades de l’anomenada Horta Oest, una creació artificial basada en la proposta de demarcació comarcal de 1987 i sense arrelament al territori. 

Aquesta demanda històrica de la Fundació Horta Sud es basa en el fet que no hi ha cap realitat social diferenciada, clubs esportius o associacions que justifiquen aquesta divisió. Així, Torrent, Aldaia, Alaquàs, Manises, Xirivella, Mislata, Picanya i Quart de Poblet passen a formar part de l’Horta Sud. Paterna, d'altra banda, retorna a l'Horta Nord. "Cada poble ha d'estar on demane, ningú mai ha defensat l'Horta Oest", emfasitza el director de l’Institut de Cartogràfic Valencià, Xavi Navarro.

Quant a la resta de modificacions, es concentren a les comarques del nord i responen a les peticions de cinc municipis al llarg dels anys. Crida l’atenció el cas d’Atzeneta del Maestrat i Vistabella del Maestrat, que tot i el seu nom pertanyien a l’Alcalatén i finalment s’han incorporat a l’Alt Maestrat. Benafigos ha dut a terme el mateix procés i la Serratella abandona la Plana Alta i també s’uneix a l’Alt Maestrat. 

En sentit invers, es reconeix Vilafranca com a part dels Ports i la població es desvincula de l’Alt Maestrat. Aquest lligam històric es fa palés en el fet que la seu de la Mancomunitat dels Ports està a la localitat. 

Els canvis, però, són estrictament simbòlics. “Les comarques no existeixen administrativament, només en el nostre imaginari col·lectiu”, explica Navarro, que recorda que no hi ha cap llei que regule aquesta divisió territorial. Les modificacions serveixen, això no obstant, per a fer mapes que reflectisquen el sentiment identitari de la ciutadania.