El 80% dels usuaris de la sanitat pública qualifica positivament l'atenció primària i els ingressos hospitalaris

El 82,3% de la població ha acudit almenys una vegada a un metge d'atenció primària del sistema públic en l'últim any i, entre estes persones, el 80,1% valoren positivament l'atenció rebuda, una dada superior respecte al 78,5% registrat en la segona onada, corresponent a juliol de 2025, segons els resultats de la tercera onada del Baròmetre Sanitari 2025 publicats hui pel Ministeri de Sanitat i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que oferix una radiografia actualitzada de l'opinió de la ciutadania sobre el funcionament del sistema sanitari públic.

Pel que fa a l’atenció durant els ingressos hospitalaris, que ha tingut més de la meitat de la població, eixe percentatge puja fins al 83,7%, cinc punts més que en la segona onada (78,4%). Així, els resultats mostren un avanç generalitzat en la percepció positiva del funcionament dels serveis sanitaris públics, especialment en els nivells assistencials més utilitzats per la població: urgències, atenció primària, consultes hospitalàries i hospitalització.

L'atenció primària continua sent el principal nivell d'accés al sistema sanitari públic, i un dels més ben valorats pels qui el fan servir. Segons les dades del baròmetre, el 82,3% de la població ha acudit almenys una vegada a un metge d'atenció primària del sistema públic en l'últim any.

L’augment en la satisfacció en l'àmbit general s'explica, en part, per la confiança i seguretat que transmet el personal sanitari. En este sentit, el personal d'infermeria obté una puntuació mitjana de 8,04 sobre 10, i el personal mèdic, de 7,76, mantenint-se com els aspectes més ben valorats del servei. A més, el 16,8% de les consultes es realitzaren per via telefònica, una modalitat que continua tenint una acceptació elevada.

La valoració global disminuïx a l'aprovat raspat

No obstant això, en considerar el conjunt de la població general —incloent-hi el 12,2% que no va utilitzar el servei durant l'últim any—, la valoració global del funcionament del sistema sanitari públic disminuïx, i se situa en 5,89 punts sobre 10, enfront dels 6,13 punts de l'any anterior. Esta baixada reflecteix una percepció una mica més crítica entre els qui no van tindre contacte directe amb el sistema en este període.

La preferència per la sanitat pública es dona en tots els serveis i, al contrari del que succeïx en els centres privats, amb xifres superiors a les del trimestre anterior: Atenció Primària passa del 67,6% al 68,8%; l'atenció especialitzada del 54,2% al 58,2%; els ingressos hospitalaris del 72,9% al 73,4%; i les urgències es mantenen en el 70%.

No obstant això, el percentatge de les persones que creuen que el sistema públic funciona bé o bastant bé baixa del 52,5% de juliol al 48,5%. Si es compara amb la tercera onada de 2024, la caiguda s'eleva a sis punts.

També es reduïxen lleugerament les notes que els ciutadans atorguen als diferents serveis: un 6,17 a primària (6,25 en l'onada anterior); 5,59 a l'especialitzada (5,76 al juliol); les urgències 061/112, que passa de 7,17 a 7,26. Les urgències hospitalàries, les de primària i els ingressos segueixen en 5,8, 6,2 i 7, respectivament.

Temps d'espera

En relació amb els temps d'espera en atenció primària, únicament un 22% de les persones que van acudir al seu metge de família en l'últim any foren ateses el mateix dia o l'endemà de sol·licitar cita. La resta ha manifestat haver hagut d'esperar més temps per la falta de disponibilitat. En estos casos, han esperat 9,87 dies de mitjana.

Entre els qui van experimentar dificultats per a accedir a consulta —el 23,7% de la població enquestada—, un 53,3% va acabar recorrent a un servei d'urgències i un 29,3% va indicar que, quan va arribar la data assignada, ja no necessitava la visita.

Atenció hospitalària

El 47,9% de la població ha sigut atesa en els últims dotze mesos per un especialista del sistema públic. La valoració positiva de l'atenció especialitzada arriba al 78,1%, lleugerament superior al 77,8% registrat en la segona onada. Es tracta d'un servei clau per al diagnòstic i seguiment de problemes de salut complexos.