Un cap de l'112 constata que a les 14 hores va traslladar a Pradas, Argüeso i Suárez la preocupació pel Poio
Manuel Villalba assegura que es va parlar de desbordaments a Quart de Poblet i Manises, que estranyaven perquè no plovia, i que el Cecopi no els va contactar, tot i que des de les 17 hores l'allau de telefonades a l'112 era "inabastable"
Manuel Villalba és el cap d'explotació de l'112. Una de les persones que es veu departir amb l'exconsellera Salomé Pradas, l'exsecretari autonòmic, Emilio Argüeso, i el subdirector, Jorge Suárez, a la sala del Centre de Coordinació d'Emergències, en els vídeos gravats per una productora una hora abans de la reunió del Cecopi. Clips en què este tècnic i un altre traslladen a Pradas que hi ha risc per les precipitacions "en el que porta el barranc" i mencionen problemes potencials "a Quart de Poblet o Aldaia". Llavors Pradas assentix i diu que "sí, el barranc de Poio", mentre que el tècnic afig que "és el que ve de Buñol".
Este dimarts Villalba ha confirmat al jutjat de Catarroja que, tal com es veu, s'ha d'interpretar; és a dir, que en eixe moment (vora les 14 hores) van comunicar a Pradas, Argüeso i Suárez que preocupava el barranc de Poio. "La informació es va traslladar als tres", ha assegurat en la declaració com a testimoni, en què també ha destacat que es va parlar de desbordaments en polígons industrials de Manises i Quart de Poblet (conca del Túria). Estranyava entre els supervisors de l'112, perquè "no plovia i intentàvem entendre eixes telefonades".
Pradas, Argüeso i Suárez tornaven de visitar Carlet, el municipi pitjor parat per les inundacions a la Ribera Alta. Tanmateix, el tècnic assegura que no es va parlar d'este municipi durant el recorregut per l'112, sino de la Plana d'Utiel-Requena, on es centrava el problema en eixos moments.
L'112 i el Cecopi, incomunicats malgrat l'allau "inabastable" de telefonades des de les 17 hores
El cap tècnic de l'112 ha constatat la falta de comunicació entre este organisme i el Cecopi, que operaren com a departament independent, desconnectats l'un de l'altre, malgrat estar en el mateix complex de l'Eliana. Pradas, Argüeso i Suárez "no van demanar més informació" després de la visita, de poc més de quinze minuts, com tampoc ningú del Cecopi. Ell tampoc la va oferir perquè, segons ha dit, "no està entre les seues funcions". Mentrestant, milers de persones demanaven ajuda des de casa. L'allau de telefonades va resultar "inabastable" des de les 17 hores, segons ha reconegut, fins a fer "col·lapsar" el sistema.
Villalba ha recordat que a les 09:30 hores començaren a entrar a l'112 avisos de veïns d'Utiel i Requena però, a partir de les 10:00 hores, el gruix de les alertes es van desplaçar a Chiva i Buñol. Entre altres, per retirada d'aigua en vivendes.
La visita de Pradas, Argüeso i Suárez —ha recordat— va coincidir amb un augment significatiu de les telefonades que poc després derivaria en una allau pràcticament en tota la província. Més de 1.200 entrades a què "no era possible donar resposta" i que, segons ha detallat, va "col·lapsar" el sistema. "L'112 no va caure, sinó que es va col·lapsar. El sistema rebutjava les telefonades", ha recordat.
Només Argüeso va tornar a la sala de l'112, vora les 19:30 hores, però per a recaptar informació sobre coneguts. Segons el cap tècnic, estava "molt nerviós i inquiet" i "demanava que es gestionara la petició d'auxili que l'havia aplegat a ell".
Un tècnic de l'SGISE: "Es coneixia la situació del Poio, no sé per què no va arribar al Cecopi"
"A la sala d'emergències es coneixia la situació del barranc de Poio. No sé per què no va arribar al Cecopi", ha valorat el segon tècnic que ha declarat, Blas Ignacio Soler, operador de comunicacions de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d'Emergències (SGISE), que gestiona els bombers forestals. Soler, enllaç de l'112 amb la SGISE, ha assegurat desconéixer qui va donar l'orde de desmobilitzar estos efectius, que estaven mesurant el cabal del Magre i del barranc de Poio. Ha recordat que ningú del Centre de Coordinació d'Emergències va preguntar per què s'havien retirat i que, quan es van assabentar, eixa mateixa vesprada, els va causar sorpresa.
Ha assegurat que el va informar eixa vesprada un altre tècnic, però no recorda quin. "Ens va agarrar per sorpresa la retirada, no es va escriure res" ha explicat durant la seua declaració, en què ha assenyalat que la desmobilització depenia del Consorci Provincial de Bombers de València. L'excap d'estos efectius, José Miguel Basset, es va desvincular de l'orde durant la declaració judicial i la va atribuir a l'oficial de guàrdia.
Més llegit
-
Dos alts càrrecs de la Generalitat van guardar una còpia de la telefonada de l'Aemet que es va difondre manipulada
-
Quatre membres d’una família, un periodista i una fotògrafa, entre les primeres víctimes identificades de la tragèdia ferroviària
-
MINUT A MINUT | La investigació de l'accident ferroviari d'Adamuz apunta a un trencament de la via
-
Harry activa avisos per neu, pluja, vent i temporal marítim
-
El president d’Iryo: “És un accident estrany: en una recta, no anava a velocitat punta i tenia menys de tres anys”
-
La Diputació de Castelló mobilitza bombers amb llevaneus de Torre Miró a Fredes