Un excap de l'UCO confirma davant del jutge que li van parlar de "posar-se de perfil" en la investigació del germà de Sánchez

L'excap de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, el general Rafael Yuste, ha ratificat davant del jutge de l'Audiència Nacional que investiga el conegut com a cas Leire Díez que li van parlar de "posar-se de perfil" en investigacions que afectaven el govern espanyol, entre elles la que afecta David Sánchez, germà del president del govern, Pedro Sánchez.

Segons fonts jurídiques, Yuste ha confirmat el contingut dels informes de l'UCO, encara que ha matisat que no va interpretar aquella indicació com una forma de pressió per a no investigar casos pròxims al govern espanyol o al PSOE.

D'acord amb el sumari de la causa, l'exresponsable de la unitat va explicar davant dels agents que tant l'aleshores director general de la Guàrdia Civil, Leonardo Marcos, com el director adjunt operatiu, Manuel Llamas, li van traslladar la conveniència de "posar-se de perfil" en la investigació i esperar que fora l'autoritat judicial qui "prenguera la iniciativa".

La declaració de Yuste s'ha produït juntament amb la d'altres tres alts comandaments de la Guàrdia Civil, que també han comparegut com a testimonis davant del magistrat Santiago Pedraz. Tots quatre han ratificat els informes elaborats per l'UCO sobre les presumptes ingerències en investigacions sensibles per al govern espanyol.

Segons la documentació incorporada a la causa, en una reunió celebrada el 12 de juliol del 2024, Leonardo Marcos va arribar a qualificar de "totalment prospectiu i malintencionat" l'ofici remés per l'UCO en la investigació sobre el germà de Sánchez i va advertir que la "credibilitat estava per terra". Dies després, el director adjunt operatiu es va desplaçar a les dependències de l'UCO per a interessar-se per l'evolució del procediment judicial obert a Badajoz.

Esta mateixa setmana, el secretari del director adjunt operatiu de la Guàrdia Civil va declarar davant del jutge que els dos exresponsables de l'UCO van negar inicialment haver rebut pressions de la cúpula de l'institut armat en investigacions que afectaven el govern espanyol. No obstant això, segons el seu testimoni, posteriorment van admetre davant dels agents de la mateixa unitat que sí que s'havien sentit pressionats.